Any sabàtic i alhora solidari

Si en tens ganes, tot és llançar-s’hi.” Aquesta va ser la reflexió que el 2008 van fer la Gemma Sampons i la seva parella, el Marc Fajardo, quan van decidir posar un parèntesi al dia a dia a Andor­ra (ella va deixar la feina i ell va demanar una excedència) per dedicar onze mesos a voltar món. Van recórrer per terra, amb la motxilla i la ment ben oberta, bona part d’Amèrica (Nova York, Quebec, Xile, Argentina, Brasil, Perú, Bolívia...), per més endavant fer cap al Senegal i Irlanda. “La idea era començar per Amèrica del sud i fer Austràlia i Àsia i tornar, però era una opció molt cara”, recorda la Gemma, que admet que el viatge els va resultar força econòmic perquè es van organitzar bé. “Moure’t en bus a Amèrica del sud és barat i anàvem molt sobre la marxa. Dormíem sovint en cases de gent que anàvem coneixent a través de webs com couchsurfing i hospitality club... i ens va sorprendre la confiança de tothom: ens deixaven les claus de casa sense conèixer-nos de res!”

Aquest parèntesi de vida el van voler combinar amb un vessant solidari. Preveien fer un voluntariat sobre el terreny i, sense planejar-ho, van acabar a Pisco (Perú), que el 2007 va quedar arrasat per un terratrèmol. Amb una ONG local va ajudar a reconstruir els serveis mínims perquè “no tenien ni clavegueram i la gent dormia en tendes de campa­nya”. Viure allò els va fer vibrar tant que més endavant van repetir l’experiència amb més voluntariats a Irlanda i Senegal, amb Worldwide Working on Organic Farms: granges que treballen amb cultiu ecològic i ofereixen allotjament i manutenció a canvi d’ajuda.

El resultat: una experiència farcida de grans moments en què “tornes a creure en la humanitat perquè hi ha gent molt bona”, resumeix ella. “Va ser una de les etapes més felices”, conclou.