L’impacte del malbaratament (I)

El malbaratament alimentari s’ha convertit en un problema global que afecta tots els sectors de la societat. Des de les llars fins als establiments de restauració, passant per supermercats i indústries agroalimentàries, cada any es desaprofiten milions de tones d’aliments que podrien haver estat consumits. Aquest fenomen no tan sols té un impacte econòmic, sinó que també genera greus conseqüències socials i ambientals. Però, què és exactament el malbaratament alimentari i per què és tan important combatre’l?

Aquest concepte serveix per definir la pèrdua d’aliments aptes per al consum humà en alguna de les diverses fases de la cadena de producció i distribució. Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), cada any es malbaraten aproximadament 1.300 milions de tones d’aliments, l’equivalent a un terç del total produït mundialment.

Aquest malbaratament pot produir-se en aquestes etapes:

–Producció agrícola: collites descartades per qüestions estètiques o per sobreproducció.

–Processament i transport: pèrdues per manipulació inadequada, problemes logístics o errors en l’emmagatzematge.

–Distribució i venda: aliments que caduquen abans de ser venuts o rebutjats per la seva aparença.

–Consum domèstic: menjar que es llença a les llars per mala planificació, compres excessives o desconeixement de les dates de caducitat.

La primera conseqüència del malbaratament és mediambiental. A la gran majoria de casos, la producció d’aliments consumeix grans quantitats de recursos, ja siguin naturals, com aigua o terra, o energètics. Quan el menjar es llença, també s’estan malgastant tots aquests recursos. Es calcula que el malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, contribuint al canvi climàtic. A més, la descomposició d’aquesta matèria genera metà, un gas amb un potencial d’escalfament 25 vegades superior al diòxid de carboni.

D’altra banda, la sobreexplotació del sòl per a la producció d’aliments que no es consumiran també comporta la degradació de terres fèrtils i la desforestació massiva, afectant la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes. La petjada hídrica del malbaratament alimentari és igualment alarmant: per cada quilo de productes desaprofitats, s’han utilitzat milers de litres d’aigua en el seu cultiu i elaboració.