L'ètica de la cura en el dia a dia

Cuidar és una activitat d’espècies, ens diuen Joan Tronto i Berenice Fisher. En el cas de l’espècie Homo sapiens, la cura inclou tot el que fem per mantenir, continuar i reparar el nostre món perquè hi puguem viure tan bé com sigui possible. Aquest món inclou els nostres cossos, els nostres éssers i el medi ambient, entrellaçats en una xarxa complexa, sustentadora de vida. En la pràctica quotidiana, tant si es tracta de la cura de la persona mateixa com d’altres, cuidar pot agafar diverses formes al llarg d’una escala que té en un extrem la cura hedonista i a l’altre, la cura sistèmica o transpersonal.

La cura hedonista és una falsa cura. Se centra en el plaer, prioritza les preferències a les necessitats reals, defineix la identitat personal a través de la possessió de béns i l’estatus, i busca el luxe. La persona evita les situacions que provoquen frustració, tristesa, incertesa, per tant, perd l’oportunitat d’entendre i atendre necessitats emocionals.

D’altra banda, practiquem la cura sistèmica o transpersonal cada cop que busquem el nostre benestar o el de la persona que cuidem sense separar les necessitats corpòries de les psicològiques, mentals, emocionals, espirituals. A més a més, cuidem de forma sistèmica quan entenem que el benestar no és mai individual, depèn del benestar de la nostra família i del benestar de les persones amb què treballem, estudiem o fem qualsevol altra activitat. També depèn del benestar de la comunitat local, del país i del món del qual formem part. Com un ésser viu més dins de la comunitat ecològica o natural de la qual forma part juntament amb altres espècies, el benestar de la persona depèn del benestar del seu ecosistema.

Enmig hi ha altres formes concretes de cura, per exemple, cuidar la salut, els materials, equipaments, instal·lacions, espais físics artificials i naturals... Es poden manifestar com una reacció, per remeiar els efectes dels nostres estils de vida i corregir comportament. O es poden expressar amb una actitud preventiva i activa en el dia a dia: fer millor les coses perquè hi hagi menys per arreglar.

Mentre que la cura reactiva i la cura proactiva són necessàries i útils, la cura sistèmica és la clau de la qualitat de vida. Harmonitza les necessitats (materials i no materials) en interdependència (respectant les necessitats d’altres persones) i amb consciència que l’existència humana és ecodependent (cuidant la comunitat de la vida).