Què és el SIBO? (I)

Les sigles SIBO es corresponen amb Small Intestine Bacterial Overgrowth, o sobrecreixement bacterià de l’intestí prim. Es tracta d’un trastorn de la microbiota intestinal caracteritzat per un sobrecreixement bacterià anòmal i excessiu localitzat en aquesta zona de l’aparell digestiu, on la densitat de microorganismes normalment acostuma a ser menor respecte a l’intestí gruixut.

Al colon resideixen el 95% dels bacteris. A l’intestí prim, en canvi, la presència bacteriana és menor degut a la velocitat de trànsit, la presència d’àcids biliars i la barrera gàstrica que limita el pas de microorganismes des de la cavitat oral.

El diagnòstic del SIBO no és fàcil, ja que la simptomatologia associada es pot correspondre amb altres patologies relacionades amb el tracte digestiu, com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa. Alguns dels símptomes són dispèpsia, flatulència, nàusees, inflor i dolor abdominal, fatiga, cansament, diarrea i restrenyiment.

Alguns factors com ser dona, de la tercera edat, patir certs trastorns endocrins i degeneratius, certes patologies gastrointestinals, canvis estructurals resultants d’una cirurgia digestiva, canvis en el peristaltisme o motilitat de l’intestí o l’ús d’alguns fàrmacs poden predisposar a patir SIBO.

Aquest trastorn comporta conseqüències anatòmiques i nutricionals. Respecte a les nutricionals, algunes estan relacionades amb la mala absorció de greixos per l’augment de la permeabilitat intestinal, dèficit de vitamines (vit. B12) degut a aquesta malabsorció, nivells subtilment elevats de vitamina K i vitamina B9 per producció bacteriana, excés de gasos, i menys biodisponibilitat de macro i micronutrients pel consum que en fan els bacteris.

Pel que fa al seu diagnòstic, els mètodes més utilitzats es basen en la mesura d’hidrogen produït pel metabolisme hidrocarbonat dels bacteris luminals en la respiració exhalada. Aquest mètode detecta, utilitzant solucions de lactulosa o de glucosa, la presència de metà (positiu si és ≥10 ppm) i d’hidrogen (positiu si és ≥20 ppm) en l’alè o l’aire exhalat pel pacient. Els bacteris que estan en sobrecreixement generen aquests gasos en metabolitzar els carbohidrats ingerits amb la dieta. La producció de gasos varia entre individus, en funció del nombre i tipus de bacteris.