Bolets de primavera

Ja quasi estem a la primavera i els canvis en les condicions atmosfèriques propiciaran la reproducció de moltes espècies. Flors, animals... i també moltes espècies de fongs.

Apareixen espècies com les murgues o els moixerons

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Ja quasi estem a la primavera i els canvis en les condicions atmosfèriques propiciaran la reproducció de moltes espècies. Flors, animals... i també moltes espècies de fongs.

En general, la fructificació dels bolets de primavera és tan fluctuant com les condicions atmosfèriques i no tan fàcil de seguir com la dels que surten a la tardor (excepte algunes espècies, òbviament!). Hi ha bolets que alguns anys poden ser molt productius, i en primaveres seques quasi que no aparèixer.

Tot i que no solen ser tan abundants com els bolets de tardor, hi ha moltes espècies que apareixen a la primavera: moixerons, murgues, murgues de campana, carreroles... Però també d’altres no tan conegudes, moltes tòxiques.

De la murga ja en vam parlar en un article anterior, on vam explicar que per fer-la comestible s’havia d’assecar i bullir un parell de vegades, llençant l’aigua de la cocció. Les murgues de campana, amb el seu barret cònic, dividit en tot d’alvèols, són molt fàcils d’identificar i no tenen la mateixa toxicitat que la murga, només són tòxiques menjades crues, però comestibles un cop assecades o cuinades.

Un altre dels bolets estrella de la temporada és el moixeró, bolet de prat, que es pot trobar a distància, ja que podem veure els erols on l’herba dels prats forma una mitja lluna més fosca i alta. Igualment, les carreroles acostumen a créixer en prats formant erols circulars. Els erols ens mostren que el fong té un creixement circular i és aquí on trobarem els bolets.

El moixeró és un bolet que és consistent, de carn massissa i de color blanc, amb una característica olor de farina. Les carreroles són bolets fins, amb un barret marró i un peu molt elàstic, que permet ser torçat sense trencar-se.

Dins les pinedes humides, en general de pi roig, poc després de la fosa de la neu, podem trobar els bolets de neu, de color gris negrós amb làmines gris clar i bastant espaiades. Es tracta d’un bolet molt bon comestible, de la qualitat de la mocosa negra, però és relativament poc conegut.

Amb relació als bolets, sempre cal recordar els consells bàsics: només collir allò que es coneix i no agafar mai un bolet si es tenen dubtes. En el cas dels bolets de primavera hem de mirar sempre els colors de les làmines al revers del barret i comprovar que aquestes no siguin ni marrons, ni negres, ni roses ni ocràcies, i que l’olor del bolet no sigui mai desagradable. Hi ha moltes espècies tòxiques amb les quals ens podem confondre.

També cal recordar les normes bàsiques de recol·lecció de bolets: no malmetre el sòl on viu el fong, collir només allò que realment necessitem, i no agafar bolets en mal estat ni cucats... amb l’objectiu de conservar aquests organismes amb els quals convivim.

tracking