Ornitologia nocturna

Potser es tracta d’una de les modalitats d’ornitologia més desconegudes per al públic general, però per a aquells que l’han provat (i més si ha estat amb èxit) és una de les més emocionants i intenses.

Els que encara no han practicat l’ornitologia nocturna es preguntaran: quina au es pot veure de nit? Simplement cap. És el sentit de l’oïda el que amb sort i una mica d’agudesa gaudirà. Els requisits per a la mateixa són senzills i estan a l’abast de qualsevol persona: coneixement de la fauna a escoltar, un frontal de llum, roba d’abric i altes dosis de paciència.

Com és una jornada típica? Per exemple, per intentar escoltar el mussol pirinenc, comença sobre les 20 h, triant preferentment una nit freda i clara de març per assegurar la localització. Amb il·lusió i nerviosisme es puja als densos boscos de les nostres valls. Allà, a la més absoluta foscor i silenci (si la fortuna acompa-nya), comença la màgia; sota un cel fosc i brillant els estels, la veu del mussol et porta a temps passats. La seva veu intensa “pu-poo-po (u) -PO (u) -PO (u) -PO (o)” pot ser escoltada fins a més de 3 quilòmetres. I llavors et sotmets a una satisfacció indescriptible.

Tot i que som pocs els que gaudim amb aquesta peculiar afició, triant el moment i el lloc no és estrany coincidir amb algun altre amant de l’avifauna nocturna. De vegades la natura et recompensa la perseverança amb el cant meravellós d’alguna d’aquestes aus i altres dies simplement t’endús el plaer d’haver passejat sota el cel i gaudit de la conversa d’un bon amic.

Espècies d'alt valor a Andorra

Aquí, a Andorra, tenim la fortuna de comptar amb espècies d’altíssim valor ornitològic, com són el mussol pirinenc (és la latitud més meridional d’Europa on es pot localitzar), el senyorial duc, mussol banyut, i el més abundant, el gamarús. Més entrada la temporada de primavera també es pot arribar a sentir el meravellós cant del xot.