Sant Julià de Lòria
Les Jornades de Bruixeria exploren l’origen prehistòric dels paisatges sagrats dels Pirineus
Fins a 160 participants han gaudit de les activitats del cap de setmana
La cònsol menor, Sofia Cortesao, durant la conferència.
La cinquena edició de les Jornades de Bruixeria de Sant Julià de Lòria ha continuat aquest vespre amb una nova proposta centrada en l’origen dels paisatges sagrats dels Pirineus. L’activitat, celebrada a la Sala Sergi Mas a Casa Comuna, ha donat tret de sortida oficial a les jornades després d'un cap de setmana amb activitats com la Viquimarató de bruixes o l'actuació de 'Dones de flors i herbes', de la companyia Fanga Escènica, amb la benvinguda institucional de la cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao.
La conferència 'Orígenes prehistóricos de los Paisajes Sagrados de los Pirineos', ha anat a càrrec de l’arqueòleg i museòleg Martin Almagro Gorbea, qui és una de les figures més reconegudes de l’arqueologia peninsular. Durant la seva intervenció, el catedràtic ha aprofundit en la formació i el significat simbòlic dels paisatges pirinencs, caracteritzats per unes formes geològiques que han contribuït a configurar la identitat de muntanyes i valls i la seva percepció com a espais sagrats des de la prehistòria.
Almagro ha explicat que territoris com Andorra conserven encara tradicions culturals molt antigues gràcies al seu entorn natural. "Una terra tan bella com Andorra, al cor dels Pirineus, és una zona on es conserven, pel seu medi ambient tan especial, tradicions folklòriques i culturals que normalment han desaparegut en altres llocs", ha afirmat. Segons l’arqueòleg, l’objectiu de la seva intervenció és explicar com les comunitats prehistòriques interpretaven el paisatge amb "algunes tradicions que vénen fins i tot del Paleolític".
El conferenciant, sobre la bruixeria, ha assenyalat que aquestes figures formen part de la manera antiga d’interpretar la natura. "Avui no n’he trobat cap", ha dit amb humor, abans d’afegir que "les bruixes formen part d’aquest territori lluminós, habitat per esperits, perquè eren persones que teòricament tenien una sensibilitat més gran per captar les sensacions que tenim a la natura i que es personificaven en aquests éssers mítics". La sessió ha estat moderada per l’antropòloga i gestora cultural Cinta Pujal Carabantes, actual cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural d’Andorra.
Un cap de setmana amb 160 participants
Cortesao ha destacat que l’objectiu de les jornades és arribar a públics molt diversos combinant la vessant acadèmica amb activitats més divulgatives. "La idea d’aquestes jornades al final és intentar arribar a tots els públics. Per tant es porta gent catedràtica, gent acadèmica, per apropar-nos a aquest món més divulgatiu i més d’investigació, però també compaginar-ho amb altres activitats potser per a un públic més general, aportant propostes de teatre o de música per a infants, perquè al final el que es vol és apropar un moment històric o una cultura a tanta gent com sigui possible", ha explicat.
La cònsol menor també ha posat en relleu el treball de recerca que hi ha al darrere de les activitats vinculades a la bruixeria i la voluntat de preservar aquest coneixement. En aquest sentit, ha assenyalat, sobre la 'Viquimarató sobre bruixes', que "hi ha molta més feina de la que es pensaven i realment és enriquidor, perquè al final és intentar que no caigui en aquest oblit més tecnològic o de les xarxes socials, i que també hi hagi presència a internet de tota aquesta investigació i de totes aquestes recerques que es fan al voltant de la bruixeria". L'activitat ha comptat amb una desena de participants que han pogut incorporar la informació de deu dones acusades de bruixeria a Andorra, de les 180 dones acusades.
Pel que fa a la resta d'activitats del cap de setmana, la cònsol ha celebrat la participació ciutadana, fet que reforça que any rere any les Jornades de Bruixeria "es reinventin". Fins a 160 participants han gaudit de les activitats del cap de setmana, especialment dissenyat per la setmana de la dona.