Canillo
Tres propietaris s’oposen al telèferic del pont tibetà i frenen el projecte
Els afectats adverteixen que el comú no pot construir el giny sense acord i apunten a una possible expropiació forçosa
El pont tibetà.
Tres propietaris de Canillo han formalitzat la seva oposició al projecte de transport per cable entre el poble i l’Armiana (pont tibetà) perquè el traçat previst sobrevola les seves finques i no han signat cap servitud que ho permeti. Els afectats sostenen que, en l’estat actual, el projecte no es pot executar i que, si el comú vol tirar-lo endavant, haurà de recórrer a un procediment d’expropiació amb la corresponent indemnització.
Josep Casal Mandicó, Maria Carme Duedra Caminal i Remei Rossa Rossell han presentat un escrit d’al·legacions en què manifesten la “disconformitat” amb la pretensió comunal d’imposar una servitud de sobrevol gratuïta sobre les seves propietats per permetre la construcció i funcionament del giny mecànic.
Segons exposen, el BOPA número 116, del 10 d’octubre del 2025, va publicar l’edicte d’adjudicació directa dels treballs de redacció del projecte i direcció d’obra del transport per cable entre Canillo i l’Armiana. Posteriorment, els propietaris van ser convocats a reunions a Casa Comuna on se’ls va lliurar una proposta de conveni per constituir una servitud de sobrevol “gratuïtament” a favor del comú.
Els compareixents asseguren que en cap cas han acceptat aquesta proposta i remarquen que no existeix cap títol signat que habiliti l’administració a ocupar l’espai aeri de les finques afectades. Malgrat això, recorden que en el consell de comú del 21 de gener del 2026 es va anunciar la voluntat d’adjudicar les obres abans de l’estiu, tal com va recollir la premsa.
En l’escrit, els propietaris argumenten que la iniciativa vulnera el dret a la propietat privada reconegut a l’article 27 de la Constitució i adverteixen que ningú pot ser privat dels seus béns sense causa justificada d’interès públic, indemnització justa i el procediment establert per la llei. També invoquen la Llei d’expropiació forçosa, que contempla la constitució de servituds, però sempre amb compensació econòmica.
Els signants alerten igualment d’una possible “desviació de poder” si el comú adjudica les obres sense haver resolt prèviament la qüestió jurídica de les servituds.
En conseqüència, sol·liciten la retirada del projecte o la modificació del traçat per preservar íntegrament les seves propietats. El conflicte veïnal obre ara un escenari en què, si no hi ha acord, l’única via perquè el projecte prosperi podria ser l’expropiació formal.