El documental 'El riu dels set noms' de Sergi Ricart arriba a l’ACCO d’Ordino

Què passa quan el fil conductor d’un viatge no és una ciutat ni una frontera, sinó un riu? I què aprens quan et deixes portar pel seu curs, sense horaris ni plans fixes? Aquest és el punt de partida d’El riu dels set noms, el documental de Sergi Ricart que es projectarà el pròxim dilluns 26 de gener, a les 21 hores, a l’ACCO d’Ordino, dins el Cicle de Cinema de Muntanya i Viatges.

La pel·lícula neix d’un viatge de llarga durada seguint el curs del riu Mekong, un dels grans rius del sud-est asiàtic, amb un recorregut d’uns 4.500 quilòmetres, que connecta territoris com el Tibet, la Xina i diversos països del sud-est asiàtic. Tot i això, Ricart insisteix que no es tracta d’un relat d’aventura convencional. "Volia anar una mica més enllà que explicar que el Sergi se’n va de vacances", apunta, tot explicant que el documental posa el focus en la manera de viatjar i en el vincle que s’estableix amb el territori i amb les persones que el riu va connectant.

De fet, la idea de seguir un riu com a eix narratiu té l’origen en experiències prèvies que Ricart va viure a l’Himàlaia indi, on va passar llargues temporades. En un primer viatge de set mesos va arribar a la riba del Ganges, un primer contacte que el va marcar profundament. "Va ser una experiència molt potent, també des d’un punt de vista estètic i fotogràfic”, recorda. Un any més tard, en un segon viatge de vuit mesos, va decidir seguir el riu durant quatre mesos. "Em va fascinar, sobretot des d’un punt de vista humà, travessant pobles perduts i realitats molt diferents".

Més endavant, mentre preparava un nou viatge per tornar a Àsia, un mapa ho va acabar de lligar tot. "Mirant cartografia vaig descobrir que hi havia una línia que unia tots els territoris que volia visitar: el riu Mekong". El riu travessa múltiples fronteres i cultures, i canvia de nom a cada territori. "Neix en territori tibetà, però a mesura que entra a la Xina i al sud-est asiàtic, cada país l’anomena de manera diferent", explica, donant sentit al títol del documental.

Ricart —que és guia d’alta muntanya, formador de guies i d’allaus, però també fotògraf, il·lustrador i creador— explica que la part creativa és inseparable dels seus viatges. Pel que fa a la manera de desplaçar-se, relata que el recorregut pel Mekong es va dur a terme seguint una filosofia molt clara: la lentitud. “La meva manera de viatjar és sense calendari. L’únic que tenia en compte era trobar una bona època meteorològica”. Durant els primers mesos, va viatjar en solitari per zones d’alta muntanya, carregant tot el material i adaptant-se als ritmes locals. “Per a mi és molt important tenir un mood tranquil, no anar amb rellotge ni amb plans tancats. El viatge mateix es va creant”.

Aquesta manera d’entendre el desplaçament és també, per a ell, una forma de coherència personal. “Ser respectuós amb els ritmes locals, però també amb els teus propis. Si fa falta, pares una setmana. Així és com et pots vincular de veritat amb els llocs”. Seguir un riu o una serralada, assegura, té molt de metàfora vital. “Són projectes molt grans, que si te’ls mires com una unitat fan respecte, però poquet a poquet acabes arribant”. De fet, al llarg de la seva vida ha seguit cinc rius i grans unitats geogràfiques com els Pirineus o la serralada dels Andes.

Tot i que el material es va enregistrar durant el viatge, el documental es va gestar amb el temps i la perspectiva dels anys. Ricart va acabar de donar-li forma en solitari, tot compaginant-lo amb la seva activitat professional, fins que el va presentar públicament l'any 2022. Des de llavors, El riu dels set noms ha recorregut nombrosos festivals i espais de projecció, amb una acollida destacada tant del públic com del circuit especialitzat.

Ricart té clar que seguir un riu és una opció que a ell li ha funcionat, però que cadascú ha de trobar la seva pròpia manera de viatjar. En aquest cas, la projecció a Ordino convida el públic a descobrir una manera d’entendre el desplaçament que posa el temps i la connexió amb l'entorn al centre, i deixa que sigui el riu —amb tots els seus noms— qui marqui el camí.