A l’equador del mandat

Comença un nou any, i la tradició diu que cal fer balanç i proposar-se noves fites. Repassem els projectes més destacats de l’agenda comunal just quan arribem a l’equador del mandat.

ANDORRA LA VELLA

HABITATGE A PREU ASSEQUIBLE I EQUIPAMENTS

El comú de la capital ha impulsat l’habitatge a preu assequible i les inversions en grans equipaments. Acaba d’obrir un procediment negociat per trobar un inversor privat que s’encarregui de construir i gestionar els pisos de Terra Vella. Properament contractarà una empresa que assumeixi la reforma del primer pis del Reviu, amb què el comú vol posar al mercat pisos en desús a preu regulat. En el marc del programa, la residència Jaume I es transformarà en un bloc de pisos per a gent gran. A més, aquest any ha cedit una propietat al Cedre perquè el Govern hi construeixi habitatge assequible. L’espai també disposarà d’una plaça pública i acollirà la casa pairal de Santa Coloma. Pel que fa als equipaments, posarem en relleu l’Espai Capital i la plaça del Poble. El que serà un dels projectes estrella del mandat, amb vocació de ser el centre econòmic, cultural i social del país, ha despertat molt d’interès entre els inversors privats. El projecte s’adjudicarà en els propers mesos. La plaça del Poble ja està acabada. Caldrà veure, però, quin abast té el conflicte judicial obert amb la família Vinyes per filtracions a l’aparcament durant les obres de la plaça. Un altre interrogant és el futur dels Pouets. Cap dels intents del comú per donar-hi una sortida no ha reeixit.

ESCALDES-ENGORDANY

LES TORRES HO TAPEN (GAIREBÉ) TOT

La qüestió de les torres del Clot d’Emprivat ho eclipsa gairebé tot, a Escaldes. El debat ja fa molt de temps que ha desbordat els límits de l’urbanisme i està plenament polititzat. La darrera proposta de la cònsol major, Rosa Gili, sobre les torres –crear una comissió tripartita amb el Govern i el Consell General per aturar nous projectes– no ha estat ben rebuda per l’executiu. No cal crear nous òrgans reguladors perquè les competències d’urbanisme recauen en els comuns, va respondre-li fa 15 dies el ministre portaveu, Guillem Casal. Actualment s’estan construint tres torres. La normativa urbanística relativa al Clot d’Emprivat, modificada el març del 2023 per Gili, obliga a conservar entre 50 i el 64% de sòl alliberat a peu de carrer, en funció de la tipologia dels edificis. Tot i que a la cònsol no li agraden les torres, també és cert que els ingressos extraordinaris derivats de l’activitat constructiva han permès al comú finançar els projectes més importants del mandat. Gili ha desplegat des del mandat 2019-2023 una estratègia d’ampliació del patrimoni comunal, en la majoria de casos per ubicar-hi serveis públics. La corporació ha adquirit parcel·les a l’entrada de la vall del Madriu i diverses bordes a la part alta d’Escaldes. En el mandat actual també s’ha inaugurat el projecte Caldes, així com els aparcaments del Falgueró i de l’Església. L’últim any de mandat ha estat marcat per l’afer enverinat Empark, que ha provocat un trencament amb el conseller David Pérez, al grup mixt des de l’octubre. La Batllia investiga la dona de Pérez, cap d’informàtica del comú, per sostracció d’informació del comú. La corporació acusa el conseller, representant d’Empark, la concessionària de l’aparcament Escaldes Centre, d’haver apujat les tarifes de manera irregular.

CANILLO

PENDENTS DEL TELEFÈRIC

El projecte estrella del mandat, a Canillo, és el telefèric que unirà la zona de l’antic càmping Pla i el pont tibetà. El projecte va adjudicar-se a l’octubre amb l’objectiu que la construcció del giny pugui començar d’aquí a uns mesos. Altres projectes destacats són la gestió conjunta dels actius turístics de la parròquia, incloent-hi el pont tibetà, el mirador del Roc del Quer i Cal Federico, que s’ha encarregat al Palau de Gel, la remodelació del centre urbà de Canillo i la modificació del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) per reduir la màxima població potencial i garantir la integració de les construccions al paisatge.

ENCAMP

UNA NOVA CONCESSIÓ

El mandat, a Encamp, va començar amb la signatura amb Saetde per als propers 50 anys de la nova concessió pel domini esquiable Pas de la Casa-Pic Maià-Grau Roig. Aquest és, sens dubte, el projecte més important de tots els ressenyats en aquest article. L’impacte econòmic i social de les activitats de neu desborda l’àmbit parroquial, ja que en depèn tot el país. Paral·lelament, el comú ha tirat endavant altres projectes, com la construcció d’un nou espai per a la gent gran a la plaça dels Arínsols i la remodelació de les avingudes Joan Martí i d’Encamp, al Pas de la Casa.

ORDINO

LA LLUITA PEL POUP

Els propietaris de terres estan en peu de guerra contra el comú des de l’inici del mandat pel nou pla d’urbanisme. Els terratinents denuncien que la revisió del POUP impulsada per la majoria amb el suport de la minoria els fa perdre drets. Maria del Mar Coma està convençuda que les queixes dels propietaris davant la comissió tècnica d’urbanisme no tindran recorregut, i defensa que la normativa permetrà concentrar la nova construcció als nuclis i preservar l’essència de muntanya de la parròquia. Altres projectes en marxa són el desdoblament de la xarxa d’aigua potable i el centre sociosanitari per a gent gran, de què s’està estudiant la ubicació.

LA MASSANA

QUOTES

La Massana ha posat el fre a la voràgine constructiva mitjançant un sistema de quotes anuals repartides per quarts, inèdit a Andorra. La pressió urbanística i demogràfica ha posat al límit la xarxa d’aigua potable. És per això durant el mandat la corporació preveu invertir-hi vuit milions d’euros. L’escassetat hídrica també fa pressió sobre Pal-Arinsal. Aquest és un dels factors, juntament amb la manca de voluntat institucional, que encara no han fet possible la unió esquiable. D’altra banda, en aquest mandat el comú ha cedit un terreny al Govern perquè s’hi construeixi habitatge a preu assequible i ha contribuït a finançar una part de la desviació.

SANT JULIÀ DE LÒRIA

LA LLOSA DEL CENTRE CULTURAL

La reconstrucció del Centre Cultural Lauredià, malmès en l’incendi de novembre del 2022, condiciona el mandat de Cerni Cairat. Els treballs acabaran a la primavera. El cònsol també haurà d’encarar la nova etapa de Naturland després de la sortida de Xabier Ajona, la transformació de l’antic hotel Pol en residència universitària i la posada en marxa dels pisos per a gent gran, actualment en construcció.