ESCALDES-ENGORDANY
Acusacions mútues entre Gili i el Govern per la gestió de les torres
La cònsol major acusa l’executiu “de fer oposició comunal” i d’utilitzar la polèmica “per escalfar motors” per a les eleccions
Terrenys de les tres noves torres.
El conflicte obert entre el comú d’Escaldes i el Govern per la gestió del model urbanístic de la parròquia viu una nova jornada de declaracions encreuades entre Rosa Gili, cònsol major de la parròquia, i Guillem Casal, ministre portaveu. Dilluns, una bona part dels consellers generals va expressar el refús a la proposta de Gili sobre crear una comissió tripartida per mirar d’aturar la construcció de les noves torres, que, segons la cònsol, “són projectes que ja estan entrats i que, si no hi ha una força superior que els aturi, s’hauran d’aprovar”, com va expressar ahir durant la roda de premsa posterior al consell de comú. La cònsol major d’Escaldes va lamentar “aquests posicionaments tan agosarats”, i va assegurar que la comissió d’urbanisme del Consell General té un dictamen que “no té res a veure amb el que nosaltres estem plantejant” i que, per aquest motiu, es va proposar la creació de la nova comissió.
“Alguns deuen parlar des d’una ignorància que pot ser comprensible, en d’altres, ho trobo greu”
Sobre el repartiment de les competències, Gili va advertir que el comú “sí que té competències en urbanisme”, però va assegurar que l’executiu també és l’encarregat d’aprovar els projectes i que hi ha una comissió tècnica d’urbanisme “en què el Govern mana molt”. La cònsol va asseverar que, en aquest marc, “alguns deuen parlar des d’una ignorància que pot ser comprensible i, de part d’altres, la trobo molt més greu”. També va acusar l’executiu de “fer oposició comunal” en una maniobra preelectoral en una parròquia que, segons va dir, “serà important per a les pròximes eleccions”.
“No cal la comissió, sinó que cadascú executi les competències que li pertoquen”
Per la part del Govern, Guillem Casal, ministre portaveu, va assegurar que “no cal una comissió tripartida, sinó que cadascú executi les competències que li pertoquen” i que les competències en matèria d’urbanisme recauen en un 80% o 90% sobre els comuns, que són els que, a efectes pràctics, tenen els instruments per fer els canvis que considerin.
Casal també va acusar el comú d’Escaldes d’innacció davant la modificació del POUP. Segons el ministre, el comú podria haver realitzat canvis el 2024, com han fet altres parròquies, com Ordino i la Massana, fet que Gili va negar.
Segons la cònsol, el plantejament passa per debatre sobre quin tipus de país volem i si existeixen les eines per canviar la tendència urbanística, ja que “els propietaris d’aquests projectes tenen drets adquirits”.
EL PRESSUPOST DESTINARÀ UN 2% A AJUDES A L'HABITATGE
Pel que fa a les inversions, el pressupost preveu una despesa de 13,4 milions d’euros, amb projectes com la reforma de la plaça Coprínceps i la plaça del parc de la Mola, millores a l’aparcament de Caldea, actuacions a la borda Ton d’en Quim a la vall del Madriu, la remodelació del passeig del riu a l’altura de l’Arxiu Històric o l’adequació dels locals de l’avinguda del Fener. També s’inclouen millores al cementiri de la Plana, el nou sistema de reg de l’Obac, actuacions en la separativa d’aigües i la construcció de l’ascensor de Fiter i Rossell-Vilars, entre d’altres.
El pressupost mantindrà iniciatives com el Bus Unió, el transport interparroquial creat conjuntament amb Andorra la Vella, els programes d’acció social i inversions en esdeveniments culturals com el Festival de jazz o el Caldes Festival. En l’àmbit financer, el comú preveu un endeutament màxim de fins a quatre milions d’euros per prudència, tot i que actualment l’endeutament és zero. Segons Dolsa, “tothom firmaria tenir els nostres comptes”.
Durant la sessió també es va aprovar l’execució pressupostària del tercer trimestre del 2025, que es va tancar amb un superàvit de 5,2 milions d’euros, així com l’adjudicació de diverses obres, entre les quals la reforma de les façanes del Prat del Roure i l’adequació dels locals del Fener. Finalment, el consell va validar el decret dels dies festius del 2026, una modificació de la graella salarial per equiparar-la a altres corporacions i canvis a l’ordinació de la funció pública per regular les hores extraordinàries.