ESCALDES-ENGORDANY
Casal afirma que les torres actuals es deuen al comú anterior però que Gili podia haver canviat el POUP
El ministre de Medi Ambient destaca que l’impacte de les construccions és merament visual

La parcel·la on comencen les obres de tres nous edificis.
El ministre portaveu i de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, va assegurar en declaracions a l’Agència ANA que “la presència de les torres al mig de la vall central no fa que hi hagi més o menys degradació mediambiental que la que ja hi havia abans”. Segons Casal, la polèmica generada al voltant d’aquestes infraestructures respon sobretot a una qüestió de visibilitat. En aquest sentit, va afirmar que si les torres “haguessin estat assegudes en una zona molt amagada, molt bonica i molt rica de la vall del Madriu, on va molt poca gent, ningú hauria posat el crit al cel”, simplement perquè “no les haurien vist”. Tot i això, el ministre va voler matisar la seva posició deixant clar que “no hi han d’estar” aquestes torres a la vall del Madriu, un espai natural protegit.
“Si s’han fet, és perquè hi ha un pla d’urbanisme que en el seu moment les va fer possibles”
Casal va recordar que la instal·lació d’aquestes torres és possible perquè “hi ha un pla d’urbanisme que en el seu moment les va fer possibles”. En aquest sentit, va assenyalar que, si “l’actual comú” no hi estava d’acord, tenia la possibilitat d’haver impulsat “una revisió del pla d’urbanisme” per corregir o limitar aquest tipus d’actuacions. Com a exemple, va posar el cas del comú de Canillo, que “en l’última modificació del pla d’urbanisme va retallar, amb totes les claus urbanístiques, com a mínim una planta d’edificació i va reduir del 50% la superfície construïda”.
Apunta que es podria haver seguit el model de Canilloi canviar el POUP
“El que és evident”, va afegir Casal, “és que les torres que hi ha actualment es deuen a un mandat que hi va haver al seu moment”. “D’això ningú en té cap mena de dubte”, va subratllar. Tanmateix, va advertir que “les que hi haurà a partir d’ara seran conseqüència d’unes decisions que s’han pres durant els sis anys de mandat actuals”, posant així el focus en la responsabilitat política de les decisions urbanístiques vigents.
Finalment, el ministre portaveu també va voler aclarir que “no perquè un projecte s’entrés fa deu anys” significa que “es pugui treure d’un calaix i implementar-lo”. Segons va explicar, si un projecte no s’ha tirat endavant dins d’un termini determinat, “aquell projecte caduca i, per tant, se n’ha d’entrar un de nou”. “Jo crec que aquí cadascú ha de tenir la capacitat per dir què és responsabilitat d’un i què és responsabilitat de l’altre”, va concloure.
La febre de les torres
El procés urbanístic del Clot d’Emprivat s’inicia el juny del 2018, quan el comú aprova la primera revisió del Pla d’Ordenament i Urbanisme Parroquial (POUP). Amb la urbanització del sector ja finalitzada, el nou planejament permet la construcció d’edificis en alçada amb l’objectiu de guanyar espai lliure a peu de carrer.
Un any més tard, el juny del 2019, i després de l’aprovació de la revisió del POUP, ja han entrat al comú d’Escaldes-Engordany totes les sol·licituds per a la construcció de les quatre torres que actualment estan acabades.
El març del 2023, el comú aprova una nova modificació del POUP, que permet incrementar el sòl alliberat a peu de carrer, introduint canvis en els criteris urbanístics. Finalment, el desembre del 2025, comencen les obres de tres torres més.