Els alumnes de La Capsa creen records que no es descobriran fins al 2030

Un missatge que prendrà un nou sentit o un objecte que es podrà reinterpretar d’aquí un temps? El que es troba a l’interior de les peces que s’exposen a la nova mostra que acull des d’aquest dimarts l’Estudi d’Ordino és incert. Almenys, fins d’aquí a cinc anys. Aquesta és la premissa de l’exposició Un Nadal encapsulat, en la qual han participat diversos alumnes de l'espai de creació La Capsa —tant petits com grans. Una mostra que, inspirada en càpsules del temps i en experiments artístics famosos d’arreu del món, consisteix a crear un contenidor personal on cadascú ha pogut posar-hi el que ha volgut: un missatge, un objecte, un record o fins i tot un codi secret que caldrà desxifrar quan arribi el moment. "Normalment demano als alumnes que preparin el contingut de la càpsula a casa, perquè si el fan al taller s’acaben influenciant els uns als altres i prefereixo que cada peça surti d’una idea pròpia. Si algun alumne l’ha hagut de preparar aquí perquè a casa no tenia temps tampoc passa res, però la majoria l’han fet a casa i han amagat el que hi posaven en el lloc més discret de la seva càpsula", ha explicat la directora de La Capsa, Rosa Mujal.

Mujal ha explicat que demà a les 16 hores tindrà lloc el següent pas de l’acte artístic: l’“enterrament” simbòlic de les càpsules. En aquest cas, no s’enterraran físicament, però sí que es desmuntarà l’exposició i es procedirà al segellament de totes les capses en un acte col·lectiu que reunirà alumnes i famílies. Les càpsules quedaran guardades al centre fins al Nadal del 2030, quan es tornaran a obrir per descobrir què hi havia amagat cadascú i com ha evolucionat la mirada de cada participant després dels anys.

L’exposició també dedica un apartat a exemples d’artistes que han experimentat amb la idea de les càpsules del temps o amb obres concebudes per ser revelades en el futur. Entre els casos més icònics s’hi inclou l'anomenat 'Crypt of Civilization', un projecte nord-americà considerat com una de les primeres càpsules del temps modernes: amagada a la Universitat d’Atlanta, es va segellar l’any 1940 amb tota mena de documents i objectes que representaven els descobriments científics i la societat occidental del moment, i no està previst que s’obri fins al llunyà any 8113. També s’hi ressegueix el treball d’Andy Warhol, que va abordar aquesta idea de manera recurrent amb la seva sèrie 'Time Capsules', així com exemples més recents com 'Time Capsule 2045', en què disset artistes van tancar els seus projectes dins de capses que no es podran veure fins aquell any. Fins i tot, es recupera el cas de Marcel Duchamp, que entre el 1916 i el 1964 va crear una mena de càpsula personal col·locant una pilota de llana entre dues plaques de ferro; a l’interior, el seu amic Walter Arensberg hi va amagar un objecte secret —només conegut per ell— que produeix un so quan es sacseja. La peça, desconcertant, es coneix amb el títol 'With Hidden Noise'.