El comú opta per tancar els jardins de Juberri i recuperar l’espai cedit

La solució per al conflicte en què havien desembocat els jardins de Juberri serà la retirada de les escultures i que el comú recuperi el terreny públic cedit. Després de mesos d’anàlisi i de valorar diverses propostes –fer-los de pagament, habilitar un pàrquing–, el comú ha resolt que és l’opció idònia, tenint en compte també que es tracta d’una zona residencial i que no s’han de barrejar usos. “Les zones residencials són per a residents, les zones turístiques per a turistes”, va esgrimir ahir el cònsol major lauredià, Cerni Cairat. La corporació va traslladar als veïns de la zona (n’hi van assistir una quarantena) en una reunió celebrada fa pocs dies el treball previ que s’havia fet, i els residents –que han expressat múltiples queixes pels problemes de convivència derivats de l’èxit del recinte d’escultures– van avalar el plantejament de la majoria comunal, que implica la rescissió del conveni que es va subscriure amb la propietària de les escultures, Nicole Grignon, i el seu difunt marit fa ja una vintena d’anys. Un conveni que preveu que en cas que el comú vulgui recuperar la parcel·la cedida ho ha de poder fer en tres mesos i en el seu estat original. Però Cairat va deixar clar que no s’imposarà aquest termini, que es vol “una sortida digna” i “pactada” per a una iniciativa que s’ha fet massa gran sense una planificació, que ha estat al final una font de problemes. El que sí que es va traslladar als veïns és la previsió que a l’estiu de l’any que ve, època punta de visitants, els jardins ja no existeixin com a tal.

“No demanarem tres mesos [per retirar les escultures]. Volem una sortida digna i pactada”
Cerni Cairat, Cònsol major de Sant Julià

Durant tota aquesta fase d’anàlisi, la majoria comunal va mantenir una trobada amb Grignon, i una de les qüestions que han contribuït a la decisió és que la impulsora dels jardins els va comentar que les seves hereves no tenien cap intenció de fer-se’n càrrec. Aquesta indefinició sobre la gestió futura (i que la corporació desconegués la factura de la mateixa), el cost que tindria habilitar serveis i el malestar evident dels veïns han acabat provocant la decisió final. I incidint en el convenciment que hi ha d’haver uns usos regulats per a cada zona, allà on es traslladarà la inversió és a potenciar el bosc de Comabella, que és una mica més amunt en direcció la Rabassa, on ja hi ha punts d’interès com, per exemple, el camí Macarulla o el tamarro Lau: s’hi projecta un aparcament i posar una caseta d’informació turística per atendre els visitants en temporada alta. Els plans per al terreny on ara s’exhibeixen les escultures són que esdevingui un espai públic on s’hi quedarien aquelles escultures amb “valor artístic”, com les obres d’Àngel Calvente. Cairat també va obrir la porta que el comú faci de “mitjancer” entre privats perquè les escultures propietat de Grignon –ella ahir va dir que desconeixia la decisió final del comú– trobin una altra ubicació. Cal recordar que Ricard Fiter té un projecte de parc temàtic en marxa en terrenys de la seva propietat enfocat en els dinosaures i podria ser una alternativa (hi ha dinosaures i altres bèsties diverses als jardins).

L'històric

Els jardins públics neixen a partir del 2004, però les xarxes socials han contribuït a la tempesta perfecta. Sense la preparació adequada, sense una planificació del creixement, van començar a atreure visitants i fins i tot operadors turístics els van incloure a les seves rutes. La indignació veïnal es va anant fent gran, derivada de saturació de vehicles, problemes d’aparcament o incivisme. Tot i admetre que la decisió pot tenir detractors, Cairat va defensar que conflictes d’aquesta mena han acabat en moviments de rebuig al turisme i que per evitar-ho també calen “decisions dràstiques i valentes”.