Unanimitat per reclamar més eines contra les infraccions urbanístiques

Els set comuns reclamen que hi hagi una “via judicial preferent per a temes urbanístics”. Segons va remarcar ahir la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, en la compareixença dels representants comunals al Consell General per presentar les seves propostes de millores en l’àmbit de l’ordenació del territori i urbanisme, cal posar a disposició dels comuns eines més eficaces per fer complir la llei. En la seva exposició, Gili també va defensar, en nom de les set corporacions, que es revisi a l’alça l’import de les sancions, es creïn instruments legals per fer enderrocar edificis en mal estat i s’allargui el termini de prescripció de les infraccions, entre altres mesures.

Els comuns esperen que les propostes presentades ahir puguin començar a aplicar-se l’any vinent. Per fer-ne efectives algunes, va puntualitzar el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, caldrà modificar la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU), metre que per impulsar-ne d’altres n’hi hauria prou amb revisar el reglament de construcció o altres documents legals de rang inferior a llei.

Quotes

Per la seva part, la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, va assenyalar que el sistema de quotes a la construcció podria incloure’s en la LGOTU com a recurs a l’abast dels comuns per limitar el creixement urbanístic de manera puntual i limitada en el temps. La Massana aplica un sistema de quotes des del juny del 2024, i l’experiència de l’últim any i mig demostra, segons Sansa, que es tracta “d’un instrument flexible i gestionable, que aporta previsibilitat al mercat i permet planificar millor les inversions en infraestructures comunals”.

El sistema s’activaria, defensen els cònsols, en tres supòsits. En primer lloc, quan l’increment de càrregues derivat de noves urbanitzacions o edificacions pot comprometre el bon funcionament de les infraestructures existents. En segon lloc, per moderar el volum de noves llicències d’edificació mentre s’està revistant el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parrioquial (POUP). Finalment, quan hi ha un creixement sobtat i substancial de l’activitat constructiva, ja que sovint pot ser provocat per dinàmiques especulatives.

Per la seva banda, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va apuntar que l’únic abocador de terres del Maià disponible per a tot el país, el del Maià –cal recordar que el de Sant Julià de Lòria només accepta residus d’obres de la parròquia–, podrà continuar funcionant entre sis i deu anys més. L’equipament encara pot acollir 468.480,54 metres cúbics, de què 164.673,72 ja estan reservats per a obres corresponents iniciades en els últims dos anys. Per custodiar les terres mentre l’abocador és tancat a l’hivern, Mas va apuntar que l’única solució és disposar de centres de transferència. Paral·lelament, els comuns també promouran que les noves construccions s’hagin d’adaptar millor a l’orografia per evitar haver de retirar més terres i que hagin de preveure criteris de reaprofitament dels residus.

El cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, va assenyalar que cal que el Govern completi els plans sectorials previstos i els actualitzi, mentre que el d’Ordino, Eduard Betriu, va proposar noves regulacions sobre vialitat.