REPORTATGE
La ciutat sense ombres
La gent gran afirma que una de les seves principals preocupacions és la manca de zones d’ombra amb bancs a Andorra la Vella.
Una persona asseguda en un banc.
Molta gent gaudeix de fer una passejada per la ciutat de tant en tant, caminar tranquil·lament pels carrers, veure aparadors i quan està cansada asseure’s en un banc. Si és un dia de calor i en trobes un sota l’ombra es pot considerar una victòria. És un problema, ja que un informe de caminabilitat d’Andorra la Vella destaca que pel que fa a l'ombra, només un 3% dels carrers "són amigables", un 61% dels carrers són acceptables i un 36% es poden millorar, segons les dades rectificades que aquest matí ha facilitat el comú. 110 persones grans van participar en l’informe de caminabilitat de Tiago Canelas i van determinar que la principal preocupació era la manca de bancs en zones d’ombra, i en general la poca ombra que ofereixen molts carrers.
L’estudi assenyala que només un 3% dels carrers de la capital són amigables per l'ombra que tenen
La caminabilitat és el grau que l’entorn construït afavoreix per caminar i la vida diària del vianant. Segons Canelas, un 80% de la gent gran viu en zones amb bona caminabilitat i actualment el 41% dels carrers de la ciutat són amigables de cara a la gent gran, una xifra que des del comú consideren molt positiva. “Aquestes dades ens confirmen que anem pel bon camí i que la feina feta fins ara està donant resultats tangibles”, va afirmar Maria Nazzaro, consellera de Social, Joventut i Espai Ciutadà. Per altra banda, un 45% dels carrers es podrien considerar acceptables i només un 14% necessitarien millores notables. I analitzant els encreuaments l'estudi considera que un 49% "es poden millorar".
Tot aquest estudi el va fer Canelas gràcies a tres mètodes diferents. L’anàlisi d’indicadors a escala macro, escala micro i entrevistes. L’anàlisi macro va avaluar l’ús del sòl, la densitat de població i de carrers i el pendent del terreny. El micro va analitzar els carrers de manera individual per determinar quins elements facilitaven o empitjoraven la caminabilitat en el dia a dia.
Actualment, més del 17% de la població de la parròquia té més de 65 anys, dades que reforcen la necessitat de modificar el model urbà per fer-lo més accessible per a aquest col·lectiu. “La caminabilitat és un element imprescindible que ha de posar les persones al centre.” “Una ciutat amiga no és només la que ofereix serveis, sinó que la que promou vincles, oportunitats i espais que permetin continuar participant, aprenent i compartint.”