MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA DE CANILLO
La població potencial es redueix de 52.867 a 19.955 en el nou POUP
El comú rebaixa la densitat constructiva per garantir la integració dels edificis en el paisatge i el creixement sostenible
Presentació de la modificació del POUP, ahir a l’auditori del Palau de Gel.
La modificació del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) de Canillo aprovada ahir en consell de comú limita la població potencial de la parròquia a 19.955 persones. Aquests són els habitants que tindria Canillo si tots els propietaris esgotessin tots els metres quadrats autoritzables. El POUP, fins ara, establia aquest topall en 52.867 persones, segons les estimacions de la corporació. El del 2007, en 110.294. La disminució relativa de la població potencial entre el primer pla d’urbanisme, aprovat fa 18 anys, i el que va modificar-se ahir és del 82%. Canillo té ara uns 6.000 habitants.
“És una modificació rellevant perquè modifica substancialment el contingut de les normes”
Els principis que inspiren els canvis urbanístics són la reducció de la densitat constructiva, la integració dels nous edificis en el paisatge, l’ajustament del creixement a la disponibilitat de recursos naturals, la continuïtat de la identitat i l’essència de poble de muntanya de Canillo i els seus veïnats i la conservació del valor patrimonial de les propietats. “És una modificació rellevant perquè modifica substancialment el contingut de les normes urbanístiques”, va afirmar el cònsol major, Jordi Alcobé. Una de les innovacions més importants és, sens dubte, la potenciació de l’ús residencial, que passa del 17 al 72% en el sòl urbà, i la limitació dels usos hotelers i comercials.
Les edificacions tradicionals anteriors al 1950 no podran ser enderrocades
El mandatari va remarcar que aquests canvis en la normativa urbanística són una modificació, i no pas una revisió. Per tant, no s’han tocat paràmetres del POUP com la classificació del sòl ni la vialitat. Sí que s’han fet canvis en els paràmetres reguladors de les claus urbanístiques com el nombre de plantes, l’ocupació de la parcel·la, la superfície de parcel·la mínima, els usos o el percentatge de cessió. Alcobé també va recalcar que s’ha descartat aplicar un sistema de quotes com fa la Massana.
A les valls de muntanya, la superfície mínima de la parcel·la s'amplia a 6.000 m2
Les mesures
Al nucli antic, s’ha reduït el nombre màxim de plantes de quatre a tres, s’ha limitat l’ocupació de la parcel·la al 50% per preservar els horts i el patrimoni natural i s’ha ajustat el percentatge de cessió del 10 al 5%. En les zones urbanes, l’únic canvi és que la façana màxima dels edificis passa de 50 a 36 metres d’amplada, tot i que en la subzona urbana B també es limitarà l’ocupació de la parcel·la al 50%.
Alcobé descarta aplicar un sistema de quotes a la construcció com el de la Massana
En les zones d’eixample urbà, s’amplia la distància mínima entre parcel·les de tres a quatre metres i, entre blocs, de sis a vuit metres. En aquest cas l’ocupació màxima del terreny és del 50%. En la clau residencial s’han ampliat les possibilitats per als propietaris amb l’objectiu d’incentivar-hi l’habitatge unifamiliar i aparellat i les bordes amb ús hoteler.
En les zones suburbanes –de sòl urbanitzable– s’han reordenat en dues claus, la 6.1 o la 6.2. El que tenen en comú és que només s’hi podran construir edificis de fins a tres plantes, tot i que el 20% podrà tenir-ne quatre. A més, la distància entre parcel·les i blocs haurà de ser, com a mínim, de quatre i vuit metres, respectivament, la parcel·la mínima haurà de ser de 750 metres quadrats i cada planta no podrà superar els 300 metres quadrats. Les diferències entre les claus rauen en els usos: en la 6.1, s’hi podran construir habitatges plurifamiliars i unifamiliars, així com hotels de fins a 15 habitacions, oficines i petits comerços. En la 6.2, només habitatges unifamiliars o aparellats i oficines.
Altres novetats importants són que les edificacions tradicionals anteriors a 1950 no podran ser enderrocades i només podran apliar-se fins a un 25%, sempre mantenint-ne la fesomia històrica. A més, a les valls de muntanya augmenta la superfície mínima de la parcel·la de 3.000 a 6.000 metres quadrats i s’estableix una sola construcció per parcel·la. En el cas d’Incles, això redueix el potencial de noves construccions de 97 a 33, cosa que permetrà preservar la identitat i el valor natural de la vall. El fet que les cobertes –les de totes les zones consignades en el POUP– hagin de ser simètriques amb el carener paral·lel al pendent del terreny també contribuirà a mantenir la coherència amb l’arquitectura de la vall.