REPORTATGE
La Massana recupera els prats
Després de dècades d’expansió del bosc, el comú aprofitarà a partir d’ara els treballs silvícoles per restaurar pastures ramaderes abandonades.
Sispony, a l’esquerra, i, a la dreta, la solana d’Escàs.
Les imatges antigues d’Andorra revelen una realitat sorprenent als ulls d’avui: els prats de dall i les pastures dominaven un paisatge amb extensions de bosc molt més reduïdes. La majoria de cases vivien de la ramaderia i calia disposar d’aliment per al bestiar durant tot l’any. El pas, en pocs anys, d’una economia de subsistència al boom del comerç i el turisme de masses, així com el creixement demogràfic provocat sobretot per la immigració, van canviar la fesomia de les nostres valls d’una manera radical i irreversible.
L’obertura de pastures afavorirà espècies d'ocells
Aquesta transformació encara continua. “En les últimes dècades”, explica el cònsol menor de la Massana, Roger Fité, “hi ha hagut una clara regressió de les pastures. Els boscos s’han expandit de manera desmesurada per falta d’intervenció. Allà on abans hi havia camps i prats de pastura ara hi ha una massa forestal excessiva que, a banda de desequilibrar l’ecosistema, comporta un elevat risc d’incendi”. Per prevenir les conseqüències més negatives de l’abandonament dels prats i l’expansió del bosc, aquest any el comú de la Massana farà diverses intervencions, en el marc de la campanya de gestió forestal, per recuperar pastures ramaderes comunals.
S’intervindrà als hortons dels Cortals d’Anyós i als de Sispony
Les zones on es portaran a terme aquests treballs són els Hortons dels Cortals d’Anyós i els Hortons dels Cortals de Sispony. La toponímia, de fet, ja indica que antigament en aquests indrets hi havia pastures o prats de dall.
Treballs silvícoles a Beixalís.
Innovació
La mesura empresa pel comú de la Massana és pionera, atès que fins ara les intervencions silvícoles es limitaven a sanejar els boscos i esponjar la massa forestal. “Es tracta d’una gestió més visible i que transforma el nostre paisatge, ja que implica l’obertura de prats de dall. Quan acabin els treballs tindrem un espai més obert, que servirà de tallafocs i també de pastura per als ramaders de la parròquia”, apunta Fité.
Els tècnics del comú han començat a treballat en una zona de 7,5 hectàrees situada prop de Beixalís. A l’entrada, a tocar de la carretera, s’ha instal·lat un panell en què s’explica l’evolució del bosc al llarg dels anys i l’objectiu dels treballs silvícoles. “Els pagesos i la gent gran recorden com era el nostre paisatge. Però la majoria de persones no tenen la percepció de l’evolució, i per això és important explicar-ho d’una forma visual amb fotografies”, assegura Fité.
Aquests treballs permetran recuperar espècies que havien desaparegut. A més, també s’afavorirà, amb l’obertura de zones de pastura, la presència d’espècies en perill d’extinció d’ocells rapinyaires nocturns, com el xot o el duc, i altres espècies incloses en plans de recuperació del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia.