REPORTATGE
No només castells
La Diada castellera celebrada ahir a la tarda a la plaça Major d’Ordino va ser una mostra de la riquesa de les tradicions de figures humanes del nostre entorn.
Els Castellers d’Andorra a la diada d’Andorra, ahir.
La plaça major d’Ordino va acollir ahir de cinc a dos quarts de vuit de la tarda una jornada castellera insòlita al nostre país. Els Castellers d’Andorra van ser els amfitrions de la Conlloga Muixeranga de Castelló de la Plana i els Falcons de Vilanova i la Geltrú. Les tres colles mantenen vives tres tradicions diferents de construcció de figures humanes. Més de 500 persones, entre membres de les colles i públic, van omplir el centre de la parròquia.
Segons explica el cap de colla dels Castellers d’Andorra, Juli Peña, la més ancestral de les tres és la de la muixeranga. Es tracta d’una coreografia amb figures plàstiques i torres humanes amb origen en les processons catòliques, ja que representen escenes religioses. Tot i que antigament se celebraven en moltes poblacions del País Valencià, van estar a punt de desaparèixer. A finals del segle XX van experimentar un reviscolament gràcies a la passió d’alguns activistes i l’entusiasme va escampar-se de poble a poble.
Els Falcons de Vilanova i la Geltrú.
El temps de màxima esplendor de les muixerangues va ser entre els segles XVII i XVIII. Va ser aleshores quan al triangle format per Tarragona, Reus i Valls van començar-se a imitar les figures humanes vingudes de València, inicialment també dins d’un context religiós catòlic. Els anomenats balls de valencians van evolucionar en alçada i van perdre els balls.
“[...] en el nostre entorn no només hi ha una tradició de figures humanes”
Al llarg del segle XVIII la tradició catalana dels castells va anar prenent cos i al XIX ja s’havia diferenciat significativament del ball dels valencians. Mentre a València la tradició entrava en un període d’hibernació, a Catalunya es transformava. Va ser cap a la meitat de segle quan els castells van arribar a l’Alt Penedès, on el terme xiquets –de clars ressons valencians– ja s’associava als castells.
La muixerança valencia és l'origen dels castells catalans
Les muixerangues s’han recuperat en poblacions com l’Olleria, Gandia, Sueca, Silla, Carcaixent, València, Algemesí i l’Alcúdia. La Conlloga –terme propi del nord del País Valencià per designar un grup de gent amb interessos comuns i solidaris– Muixeranga Castelló de la Plana va néixer el 2013.
De Txèquia a Catalunya
La tradició dels falcons està arrelada a Catalunya des de fa un centenar d’anys. Té l’origen en els exercicis gimnàstics practicats per una organització txeca, anomenada Sokol –falcó, en català– creada a mitjan segle XIX. En aquest cas, els responsables d’importar-la a Catalunya van ser alguns sectors nacionalistes catalans lligats a moviments catòlics. Els falcons, però, de seguida van popularitzar-se entre associacions d’ideologies i interessos diversos.
Després de la Guerra Civil, la majoria d’entitats van desaparèixer. Només va sobreviure el grup de Sant Vicenç dels Horts, fet que va ser clau per a la supervivència dels falcons. En l’actualitat hi ha onze colles de falcons: Llorenç del Penedès, Vilafranca del Penedès, Piera, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Castellcir, Malla, Riberal, Vallbona d’Anoia, Capellades i Vilanova d’Espolla.
El cap de colla dels Castellers d’Andorra va destacar en declaracions al Diari que Andorra no havia acollit mai abans una trobada castellera com aquesta. “Ha estat una jornada magnífica per descobrir a molta gent que en el nostre entorn no hi ha només una tradició de figures humanes”, va remarcar. Peña va celebrar, a més, l’ambient de “germanor” entre les tres colles: “Ha anat molt bé. Avui tothom ha fet pinya amb tothom”.
Els Castellers d’Andorra van descarregar un 4 de 6 amb agulla, un 4 de 6 i un 3 de 6. I, per obrir i tancar la jornada, sengles pilars de 4. Va ser un dia “rodó”.