La Batllia examina la petició d’aturar la protecció de la Casa de la Vall

Segons expliquen en l’escrit, la resolució publicada al BOPA el 12 de juny “afecta els drets dels demandants com a propietaris” perquè incorpora els seus terrenys dins de l’entorn de protecció sense motius individualitzats ni informes específics. Afirmen que el Govern “no fa cap menció concreta als terrenys afectats pels demandants ni a les raons que justifiquin la seva inclusió”. Aquest buit de motivació converteix, segons ells, la decisió en arbitrària i il·legal.

La resolució fa sevir la qualificació d’immobles pertorbadors

La demanda exposa que els afectats van intentar defensar els seus drets durant la tramitació administrativa, presentant al·legacions i documentació tècnica, però que aquestes no van ser contestades. “Els demandants no han estat degudament informats del procediment”, assenyala el recurs, i afegeix que l’administració “ha desoït completament les aportacions i informes alternatius presentats”. Per aquest motiu consideren que hi ha hagut una clara indefensió i una vulneració del dret a una bona administració.

Un dels punts més criticats pels recurrents és la manera com la resolució qualifica determinats immobles dins l’àmbit delimitat. El text parla d’“edificis pertorbadors” per referir-se a construccions que, segons el criteri del ministeri, desvirtuen la imatge del conjunt patrimonial. Els propietaris consideren aquesta definició arbitrària i ofensiva, i denuncien que “no hi ha cap justificació objectiva per catalogar una finca privada com a element pertorbador”. Afegeixen que aquesta etiqueta genera un estigma sobre els béns afectats i pot tenir conseqüències jurídiques i econòmiques greus. “És inacceptable que una resolució administrativa utilitzi termes despectius sense base tècnica ni legal”, recull la demanda.

L’escrit acusa l’Executiu d’haver actuat “amb abús de dret” i d’haver vulnerat principis essencials com el de proporcionalitat, seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat. També recorda que qualsevol limitació al dret de propietat ha de ser raonada i justificada per l’interès general. En aquest cas, segons els recurrents, no existeix motivació suficient per restringir l’ús dels béns.

Els demandants alerten que la norma pot reduir valor patrimonial

Els fonaments jurídics de la demanda invoquen l’incompliment de la Llei del patrimoni cultural, que obliga a justificar els entorns de protecció amb informes tècnics i una memòria valorativa completa. El text recorda que la jurisprudència constitucional exigeix motivació detallada. Els recurrents afirmen que “no hi ha cap expedient que acrediti els motius pels quals cada finca concreta és afectada” i que l’acte del Govern s’ha dictat sense cap estudi individualitzat.

Perjudicis

La demanda no només demana que es declari nul·la la resolució del Govern sinó que també sol·licita mesures cautelars immediates. En concret, es reclama que “se suspengui immediatament la seva aplicació per evitar perjudicis irreversibles”. Aquesta petició es fonamenta en el fet que, mentre la resolució estigui vigent, els propietaris poden veure’s limitats a l’hora de fer obres de manteniment o millores a les seves finques. Segons s’argumenta, això pot comportar pèrdues econòmiques i fins i tot degradació dels immobles. L’escrit insisteix que “l’acte impugnat afecta el dret de propietat i pot generar conseqüències jurídiques de gran abast que no poden ser revertides fàcilment en cas d’una eventual sentència favorable”.

La Batllia va admetre la demanda a tràmit el 24 de juliol i va obrir un procediment paral·lel per estudiar aquesta suspensió cautelar. En l’interlocutòria es va donar un termini de vuit dies hàbils al Govern per presentar al·legacions. A més, segons l’aute, l’Executiu disposava de vint dies hàbils més per presentar la contestació i l’expedient administratiu.

Els afectats interpreten aquest silenci com una mostra de desinterès institucional i una falta de respecte als terminis judicials. El recurs afirma que “la inacció de l’administració evidencia la manca de fonament real en l’acte impugnat”. Mentrestant, la resolució continua vigent. Els demandants consideren que aquesta situació “crea una incertesa permanent sobre la gestió de les propietats”.

Conseqüències

La demanda aprofundeix en les conseqüències pràctiques que pot tenir la resolució. Explica que els afectats poden veure’s obligats a demanar autoritzacions addicionals per a qualsevol actuació i que es poden trobar amb denegacions injustificades. A més, alerta que “les obligacions de conservació especials poden suposar càrregues econòmiques significatives sense cap compensació”. Aquestes limitacions són “desproporcionades i injustificades”.

Els recurrents insisteixen que no qüestionen el valor patrimonial de Casa de la Vall ni la necessitat de protegir-lo. El que denuncien és la manera com s’ha fet el procés. L’escrit també posa èmfasi en la manca de transparència del Govern. “No s’ha ofert informació completa ni accessible als ciutadans”, diu, i afegeix que l’administració ha incomplert els deures de claredat i participació. Segons els recurrents, aquest cas posa de manifest un problema més ampli sobre com es gestionen les declaracions d’entorns protegits. Afirmen que cal establir procediments més garantistes i respectuosos amb els drets individuals.

En les conclusions finals, es demana que el tribunal declari nul·la la resolució impugnada per manca de motivació i vulneració de drets, i que suspengui immediatament la seva aplicació. “No és acceptable que una resolució que limita drets fonamentals no tingui una motivació concreta i verificable”, insisteix el text.