REPORTATGE
L’art uneix Orient Mitjà
Cinc artistes refugiats denuncien en les seves obres exposades a l’Era Rossell els conflictes que han sacsejat els seus països i reivindiquen la memòria i la dignitat dels seus pobles
L’artista palestí Mohammed Alimrani a l’era Rossell d’Ordino amb motiu de l’ArtCamp.
La novena edició de l’ArtCamp va reconciliar l’Orient Mitjà. L’exposició col·laborativa resultant va reunir artistes de territoris ferits per la guerra i la inestabilitat política, com Palestina, Israel, Síria, Iran o Haití amb la consigna de construir ponts a través de la creativitat. Els participants refugiats denuncien en les seves obres, exposades fins al 31 de juliol, els conflictes que han sacsejat els seus països i reivindiquen preservar la memòria i la dignitat.
Artistes de 16 nacionalitats diferents agrupats a l’ArtCamp d’Ordino
“La meva mirada continua centrada en el dolor i la resistència del meu poble”
“El que està passant a Gaza és un genocidi. La meva família hi continua vivint, i parlar-ne és una necessitat per a mi”, explica l’artista palestí Mohammed Alimrani. El jove, establert a França des de l’any 2022 després d’haver marxat de Gaza, és refugiat polític i ha iniciat una nova etapa creativa gràcies a una residència artística a París. “He començat a treballar amb materials nous, però la meva mirada continua centrada en el dolor i la resistència del meu poble.”
“Em vaig quedar per la inestabilitat del meu país. L’art ha estat la meva eina per resistir.”
Des de l’altra banda del conflicte, l’artista israeliana Nahir Baranovitz defensa una posició crítica contra el govern de Netanyahu i denuncia la deriva autoritària del seu país. “Israel està en el camí de convertir-se en un estat totalitari i feixista. Com a ciutadana, tinc la responsabilitat d’alçar la veu i vetllar perquè això no passi. Hem de ser millors persones amb els nostres veïns”, afirma.
“Israel s’està convertint en un estat totalitari i feixista. Com a ciutadana he d’alçar la veu”
Segons Sumri Sallis, un dels organitzadors de la trobada, l’esperit de diàleg va impregnar l’ambient de l’ArtCamp. “Ajuntar artistes d’Israel, Palestina, Iran o Síria és molt difícil d’imaginar. Però aquí han treballat plegats, han celebrat, han ballat. Ahir mateix, l’artsita israeliana tocava la guitarra amb el noi palestí. Això és l’art.”
Un altre testimoni és Despeignes Youvensky, artista haitià refugiat a França. “Ara formo part de l’Atelier des artistes en exil. Vaig arribar a París fa un any i mig per fer una residència artística, però em vaig quedar per la inestabilitat del meu país. L’art ha estat la meva eina per resistir.”
També hi ha qui va marxar abans que esclatés la guerra. És el cas del sirià Nidal Khaddour, establert als Emirats Àrabs Units des del 2009. Educador i creador, defensa una obra centrada en la riquesa de la cultura aràbiga. “La meva feina és fer de pont entre tradició i modernitat, entre memòria i futur.”
L’ArtCamp, organitzat amb el suport de la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO, ha acollit més de 250 artistes de més de 100 països des del 2008. Aquesta edició, marcada per una forta presència d’artistes refugiats i de territoris en conflicte, culmina amb una exposició col·lectiva a l’Era Rossell, oberta fins al final del mes de juliol. La mostra recull històries de vida, supervivència i un compromís que es va expressar amb un manifest durant la cloenda en què els artistes acordaven “fer servir la imaginació per apropar cultures i preservar la diversitat.”