REPORTATGE
Un ritual psicotròpic a Prats?
La descoberta de restes d'estramoni, una planta amb usos medicinals i psicodèlics, en una fossa prehistòrica fa 26 anys fa pensar que el jaciment hauria tingut un ús votiu.
La fossa, tal com va trobar-se fa 26 anys.
Fa 26 anys –l’abril del 1999– va fer-se una troballa arqueològica extraordinària a Canillo. A Prats, a la vora de l’antic camí de Meritxell, s’havia obert una rasa per instal·lar el cable del telèfon i una canonada d’aigua. A 40 centímetres de profunditat, una mena de fossa amb restes ceràmiques a dins, descoberta durant els treballs, havia cridat l’atenció dels operaris.
Les datacions de radiocarboni van situar el jaciment pels volts del 1.700 abans de Crist, uns anys a cavall entre l’edat del bronze antiga i mitjana. A Andorra no s’han trobat fins al moment evidències arqueològiques d’una urbanització incipient del territori, però se sap hi havia població establerta a la vall central des del neolític, concretament en una zona estratègica com el solà del Cedre, entre Santa Coloma i l’antiga clínica. Habitaven en cabanes, criaven animals domesticats i conreaven diverses espècies vegetals.
“La hipòtesi [de l’aixovar funerari] ha anat minvant perquè no s’hi han trobat ossos”
La doctora Cristina Yáñez, investigadora de la Universitat d’Andorra, va dirigir les excavacions en el jaciment del departament de Patrimoni Cultural de Govern. Actualment, en revisa els resultats juntament amb la professora Núria Boix en el marc de l’Observatori interdisciplinari d’història, ciència política, relacions internacionals i Unió Europea de la Universitat d’Andorra.
El jaciment data del 1.700 abans de Crist, entre el bronze antic i el mitjà
L’anàlisi de la ceràmica descoberta en la fossa va permetre detectar-hi restes de llavors de cereals, cervesa, bolets embolcallats amb fulles de falguera, greixos làctics –podrien ser de recuit o formatge– i estramoni (Datura stramonium). Una de les primeres hipòtesis que van descartar-se és “l’ús domèstic” dels elements trobats en el jaciment. Com van arribar Yáñez i els seus col·laboradors a aquesta conclusió? Tot i que la terra es presentava vermella a conseqüència de l’oxidació produïda pel foc i hi havia una concentració de carbons, la terra no estava cremada i endurida, com caldria esperar si l’acció de les flames s’hagués prolongat en el temps. S’havia fet un foc a l’interior de la fossa, però havia estat extingit de seguida amb un líquid.
Una de les hipòtesis a què els investigadors van atribuir certa probabilitat en aquell moment va ser que es tractés d’un aixovar funerari, però des d’aleshores ha perdut força. “La hipòtesi ha anat minvant perquè no s’hi han trobat ossos. Tampoc s’hi ha pugut localitzar una tomba”, puntualitza Yáñez.
En l’estudi que la investigadora i els seus col·laboradors van publicar a la Revista d’arqueologia de Ponent dos anys després de la troballa –La fossa de Prats (Andorra), un jaciment del bronze mitjà al Pirineu– ja s’apuntava la hipòtesi defensada actualment per la doctora de l’UdA: el jaciment tindria una funció votiva.
A l’interior de la fossa s’hauria dipositat una ofrena i s’hauria celebrat un ritual de cremació amb un foc a baixa temperatura, extingit a mitja combustió amb algun líquid. Una de les restes trobades, l’estramoni, és absolutament inusual en contextos domèstics, ja que té usos medicinals i, en funció de com es prepari, també de psicotròpics. És una substància que, si es consumeix en excés, interfereix en el sistema nerviós i provoca estats alterats de consciència. Els qui habitaven aquestes terres fa 3.700 anys consumien psicotròpics per entrar en contacte amb la divinitat?