REPORTATGE
Andorra, capital Vitòria
Una delegació del comú d’Andorra la Vella i el Govern viatja a la ciutat basca per inspirar-se en un dels models urbanístics més innovadors d’Europa
La delegació andorrana, ahir a Vitòria.
Vitòria està de moda. La capital del territori foral basc d’Àlaba ha esdevingut una de les ciutats de referència a Europa en urbanisme verd. Amb l’objectiu d’inspirar-se en l’experiència vitoriana, ahir el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, i el conseller de Circulació i Aparcaments, Xavier Surana, van fer una visita institucional i de treball a la Meca de l’ecologia urbana i la sostenibilitat. Per part del Govern, van completar la comitiva el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, i l’ambaixadora a Espanya, Eva Descarrega.
Una de les claus de l’èxit del model vitorià és la mobilitat. Als anys vuitanta del segle XX, quan a Espanya –i també a Andorra, certament– s’identificava la modernitat urbana amb l’omnipresència del cotxe, l’ajuntament de Vitòria va impulsar una política innovadora de transformació d’espais públics fins aleshores saturats pel trànsit en zones d’ús exclusiu per als vianants. Tot i l’oposició puntual als plans del consistori, aquesta política ha tingut continuïtat al llarg del temps.
Vitòria dona prioritat als vianants i a la mobilitat sostenible
Superilles
La xarxa urbana de la ciutat basca dona prioritat a la mobilitat a peu, la bicicleta i el transport públic. Aquest enfocament s’ha traduït en la implantació de superilles per a vianants i en sistemes de transport col·lectiu altament eficients i sostenibles, com el tramvia i el bus elèctric intel·ligent (BEI). En el marc de la visita, la comitiva andorrana va mantenir una reunió amb la presidenta de Tuvisa (la societat encarregada de la gestió d’aquestes infraestructures), Izaskun Reyes, per conèixer el funcionament i els avantatges d’aquests sistemes.
La capital alabesa també és reconeguda internacionalment –el 2012 va ser designada Capital Verda Europea per la Comissió Europea– per l’Anell Verd. La infraestructura connecta tots els espais naturals situats a la perifèria de la ciutat, on abunden les zones humides. El projecte va començar fa més de trenta anys, quan la sostenibilitat encara no era una tendència global, i s’ha mantingut amb coherència i continuïtat per tots els equips municipals que han governat la ciutat, independentment del color polític. Gràcies a l’Anell Verd, d’una longitud de 35 quilòmetres i una superfície de 132 hectàrees, Vitòria pot presumir que la ciutat disposa de 46 metres quadrats de zones verdes per a cadascun dels seus 250.000 habitants.
Inspiració
És replicable aquest model urbà a Andorra? “Vitòria representa una inspiració directa per al nou model andorrà de ciutats més sostenibles, gràcies a una trajectòria sostinguda durant dècades en polítiques innovadores i compromeses amb el futur del territori”, van assegurar ahir fonts del comú en un comunicat. La corporació està convençuda que és possible traslladar aquests principis a la normativa urbanística. De fet, la visita s’emmarca en el procés de treball vinculat amb la redacció del nou pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d’Andorra la Vella, “que pretén definir un model de desenvolupament urbà equilibrat, funcional i sostenible, posant les persones i la qualitat de vida al centre de les decisions públiques”.
Per part del Govern, la trobada s’engloba en els treballs tècnics que està desenvolupant la secretaria d’Estat liderada per Forné juntament amb els comuns de la vall central i de Sant Julià de Lòria per definir el traçat del futur tramvia urbà lleuger.
Veurem superilles a Andorra la Vella? L’eix fluvial podria esdevenir el nostre Anell Verd? Haurem d’esperar que s’aprovi el nou POUP per saber-ho.