Les jornades de turisme sostenible defensen un canvi cap a un model amb més valor afegit

Avançar cap a polítiques de turisme més qualitatives i no tan centrades en el creixement quantitatiu, desestacionalitzar l’activitat turística i redistribuir-la pel territori, fomentar una gestió basada en la cooperació i preservar la identitat dels indrets són algunes de les propostes que s'han destacat durant la primera part de la IV edició de les Jornades de Turisme Sostenible d’Andorra 'Un món millor'. Un esdeveniment impulsat per la cadena SER i el comú de Sant Julià de Lòria, que enguany ha posat el focus en el turisme sostenible i responsable, així com en les alternatives al model de turisme massiu.

“Partim d’un marc on hi ha una evidència molt clara: estem arribant al límit de la capacitat dels recursos naturals i de les infraestructures. Per tant, es posa clarament de manifest que, lògicament, de manera progressiva s’ha d’anar canviant aquest model” ha afirmat el cònsol major lauredià, Cerni Cairat, qui també ha defensat un enfocament més centrat “no tant en el resultat quantitatiu, sinó en aquelles propostes que cerquin el valor afegit”.

De fet, les Jornades s'han iniciat a les 9.11 hores amb una obertura a càrrec de la directora de ràdio SER, Marisol Fuentes -qui ha assenyalat que són unes jornades que pretenen oferir un espai de debat a través d'iniciatives innovadores- i del mandatari comunal lauredià, qui ha apuntat que Sant Julià de Lòria pot jugar un paper destacat a aquest canvi gràcies a la seva activitat ramadera, agrícola, artesanal i esportiva, així com també posant en valor iniciatives incipients com l'enoturisme o els petits allotjaments rurals sostenibles. "Penso en petits esdeveniments que posin en valor el sector primari, com la festa de la transhumància i altres iniciatives relacionades amb els petits productors. Aquests esdeveniments poden ajudar a diversificar l'oferta turística" ha apuntat, Cairat. "També és important treballar conjuntament amb les altres administracions per gestionar de manera eficaç el nostre territori, que té un gran potencial i necessita una gestió sostenible" ha afegit. De fet, ha reiterat la voluntat de declarar una part del territori comunal com a parc natural nacional, amb la Rabassa com a porta d’entrada, per preservar i posar en valor el patrimoni natural compartit.

A continuació, s'han inicat les ponències. La primera, titulada 'Reptes socials i oportunitats socioeconòmiques des de la sostenibilitat ambiental' ha estat a càrrec del soci-director de la consultora especialitzada en turisme responsable i sostenible KOAN Consulting, qui ha abordat els impactes socials del turisme massiu, com la competència entre turistes i residents, especialment a grans ciutats i zones rurals. En aquest sentit, ha subratllat la importància d’una governança i planificació adequades, i ha alertat sobre el risc de la “turismofòbia”, tot remarcant la necessitat de minimitzar la creació de guetos turístics i preservar la identitat local. També ha proposat solucions com la mobilitat sostenible, l’ús de bicicletes urbanes, el desenvolupament de noves experiències turístiques segmentades, i ha destacat les oportunitats que obren les noves professions vinculades a habilitats tècniques i socials.

Tot seguit, el doctor en Geografia Humana i professor de la UB especialitzat en urbanisme i comerç, Lluís Frago, ha presentat la conferència 'Les paradoxes de la sostenibilitat a un microestat', on ha analitzat la relació entre ciutat, comerç i consum i ha exposat diverses paradoxes, com la de la regulació urbanística que en molts casos acaba desregulant, o la de l'espai públic versus l'espai privat, ja que cada vegada més activitats es poden realitzar a casa. També ha criticat la crisi de la planificació urbanística, i ha argumentat que, tot i la multitud de plans existents, aquests no estan connectats i no hi ha una visió holística del territori. Per acabar, ha remarcat la paradoxa entre allò local i allò global, i ha destacat la necessitat d'una gestió basada en la cooperació i en la importància de mantenir la voluntat compartida per afrontar aquests reptes.

La primera part de les jornades s’ha tancat amb la intervenció de l’enginyer i cap de projectes de BMS Consultoria Estratègica, José Gismero, qui ha participat en l’estudi sobre la capacitat de càrrega turística d’Andorra. Ha explicat que es tracta d’un estudi multidisciplinari que analitza diferents tipus de capacitat —ecològica, física, social— així com la capacitat d’allotjament, activitats i esdeveniments. Entre les conclusions, ha destacat la necessitat de desestacionalitzar el turisme, redistribuir-lo pel territori i apostar per un model amb més valor afegit. També ha recomanat moderar el creixement poblacional, millorar les infraestructures i racionalitzar els consums. “Ara mateix estem apostant per mantenir els grans esdeveniments esportius, perquè Andorra és un referent en aquest sentit. El que cal és no crear-ne de nous en moments puntuals de l’any, sinó potenciar esdeveniments més petits i en llocs més reduïts, per tal que els turistes puguin interactuar més amb els residents” ha assenyalat.

La segona part de les jornades ha comptat amb les ponències de l’advocat i empresari, gerent de Borda Sabaté, Joan Albert Farré, l’expert en Humanitats i Cultura Contemporània, Dídac Tomàs, la tècnica ambiental de la reserva de la Biosfera del Montseny, Maria Barrachina, la cap d’àrea de museus i monuments del ministeri de Cultura del Govern, Rut Casabella, i els socis de l’empresa especialitzada en turisme sostenible Biocom S.L, Jordi Dalmau i Jordi Nicolau. Finalment, les jornades s’han clos amb una taula rodona sota el títol 'Alternatives al turisme de masses. Propostes i solucions'.