SANT JULIÀ DE LÒRIA
L’asseguradora pagarà 2,5 milions més del previst pel Centre Cultural
El finançament de la darrera fase dels treballs de reconstrucció de l’espai lauredià serà de 5,5 milions d’euros
Sessió del comú de Sant Julià, ahir al matí.
El finançament per a la darrera fase dels treballs de reconstrucció del Centre Cultural Lauredià, a causa de l’incendi que es va produir el novembre del 2022, serà de 5,5 milions d’euros. Així es va aprovar durant la jornada d’ahir a la sessió ordinària del consell de comú de Sant Julià. En aquesta tercera fase està prevista la remodelació dels auditoris Claror i Rocafort, i de la façana, tal com va manifestar el cònsol major, Cerni Cairat. El cost total dels treballs de remodelació i reconstrucció és d’11,5 milions d’euros. La companyia d’assegurances, per la seva part, pagarà 7,5 milions d’euros dels treballs. És per això que Cairat valora positivament haver esperat a rebre tots els pressupostos per tancar l’acord: “A inici de l’any passat ens van proposar tancar un acord per cinc milions d’euros, si haguéssim tancat l’acord en aquell moment ens hauríem enganxat els dits.” L’empresa constructora, tal com va fer saber Cairat, s’ha compromès a tenir les obres enllestides en deu mesos, a comptar des de l’abril, fet que implica que el Centre Cultural estigui operatiu a final d’aquest any o inici del 2026. A més, en tractar-se d’un edifici amb trenta anys d’antiguitat, Cairat també va mencionar que es duran a terme reformes en qüestió de xarxa d’aigua, llum i so.
El comú també va posar sobre la taula el finançament per a la construcció, impulsada per la Fundació Privada Laurus, dels pisos per a la gent gran. Es va aprovar l’import de 720.000 euros, pressuposat el 2025. De cara als exercicis del 2026 i 2027 l’import també serà de 720.000 euros, per tal d’afrontar el cost del comú en aquest projecte. En aquest sentit, està previst que els treballs comencin al juny i finalitzin a final de l’any 2027. Aquests terminis comporten una reducció del temps previst de treballs dels 42 als 28 mesos.
“Si haguéssim tancat l’acord a inici de l’any passat ens hauríem enganxat els dits”
El ple va aprovar un crèdit extraordinari de 619.500 euros per al finançament del primer pagament per l’adquisició de l’immoble de l’antiga fàbrica de tabacs. Cairat va expressar que “en el mateix sentit que el Consell General ahir va aprovar aquest crèdit extraordinari per import de 2,3 milions d’euros, avui hem complert amb la nostra part, amb el nostre compromís”. El cònsol va valorar el projecte “d’interès nacional” i de gran importància per a la parròquia.
“El superàvit és una mica fals perquè hi haurà molta despesa fins a final d’any”
El cònsol va considerar rellevant destacar als mitjans “l’ampliació per emergència dels treballs del canal de Comabella”, ja que les abundants pluges durant el mes de març han provocat moviments de terres i esllavissades a la zona de la carretera de la Rabassa. “Vist el perill que podia comportar i per revertir-lo, no hi ha més remei que ampliar i adjudicar per caràcter d’emergència les obres per un import d’uns 300.000 euros suplementaris”, va assegurar Cairat.
Finalment, es va tancar l’exercici anterior amb un superàvit de 2,9 milions d’euros. La consellera de la minoria Mireia Codina, però, el considera “una mica fals, ja que s’han hagut de pressupostar molts diners i hi haurà molta despesa fins a final d’any”.
DELEGACIÓ DE TASQUES DEL CAP DE RECURSOS HUMANS
En aquest sentit, es va aprovar una redistribució i repartiments de responsabilitats en l’àmbit administratiu per agilitzar les tasques del departament. Així ho va expressar el cònsol major, Cerni Cairat. El punt es va aprovar per majoria, amb l’abstenció de la minoria, que tal com va expressar la seva consellera, Sandra de la Rosa, va voler mantenir-se en espera “que el cap desaparegui o no”. De la Rosa es va mostrar, però, a favor de la necessitat d’agilitzar les funcions de recursos humans, per això tampoc va votar en contra de l’aprovació de la modificació.
La consellera major i de Cultura i Gestió de Persones, Maria Teresa Areny, per la seva part, va defensar la necessitat que “qualsevol de les persones que formen part de recursos humans pugui desenvolupar tasques de qualsevol dels temes adscrits en aquest departament”. Tot i així, des del comú es va insistir a “respectar la presumpció d’inocència fins que no hi hagi una resolució ferma”, tal com van compartir Cairat i Areny. A més, Areny va destacar la importància de mantenir aquesta modificació de cara al futur “per no centrar la responsabilitat, sinó que tot l’equip pugui disposar de responsabilitats”. El cap de personal, per la seva banda, està estudiant querellar-se contra el comú i el sindicat.