SANT JULIÀ DE LÒRIA
Aixovall i la Margineda s’uniran mitjançant un carril bici segregat
El traçat passaria per zones de propietat privada i Cairat espera reunir-se pròximament amb els afectats per explicar-los el projecte

La Margineda
El comú de Sant Julià de Lòria treballa en un projecte per crear un carril bici segregat que connecti Aixovall amb la Margineda. Segons va explicar ahir en declaracions als mitjans el cònsol major lauredià, Cerni Cairat, la voluntat de la corporació és que en el futur el carril pugui connectar-se amb el de la capital. “Estem treballant amb una proposta de carril bici segregat que passi completament a banda de la carretera actual. D’aquesta manera, el trànsit en bicicleta serà més segur, naturalitzat i agradable”, va explicar el cònsol.
El traçat passaria per zones de propietat privada. El comú i el Govern ja han tractat la qüestió en reunions conjuntes i pròximament Cairat espera poder-se reunir amb els particulars afectats per explicar-los el projecte. “Caldrà arribar a un acord per poder-lo portar a terme. Hi ha una afectació sobre el terreny particular, però entenem que també hi pot haver un guany per la millora de la connectivitat sostenible”, va apuntar el mandatari.

Vista de la carretera general des de la Margineda.
Fa dos anys el comú i el Govern ja van signar un acord pel carril bici
Fa un parell d’anys el comú lauredià i el Govern van signar un conveni per estudiar la unió de Sant Julià i la capital amb carril bici. El fet que el traçat transcorregués per la carretera general feia inviable el projecte, ja que finalment va arribar-se a la conclusió que la circulació de vehicles pesants era incompatible amb la mobilitat dels ciclistes.
Un dels altres projectes que el comú s’ha plantejat de desenvolupar durant el mandat és millorar la gestió forestal i fer de Sant Julià una parròquia més sostenible. En aquest sentit, Cairat va apuntar que la corporació traurà a concurs la redacció d’un pla d’ordenació forestal. Segons la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, aprovada el febrer del 2019, tots els comuns havien de disposar de plans de gestió forestal en un termini de quatre anys –és a dir, abans del febrer del 2023– i d’ordinacions de regulació de l’accés a pistes i camins abans de dos anys després de l’entrada en vigor del text.
Paral·lelament, la corporació té la intenció de destinar més recursos en la gestió dels boscos. El comú vol aprofitar “la matèria que traiem dels boscos per una qüestió d’autoprotecció i de conservació de la biodiversitat. Perquè si no es gestionen i s’abandonen, es corre el risc que siguin més susceptibles a fenòmens com incendis”, va detallar Cairat. “Si els boscos es gestionen de manera intel·ligent, permeten una millora dels hàbitats de la biodiversitat i absorbir més carboni de l’atmosfera”, va remarcar.
ENCARA HI HA 800 PARCEL·LES PER CONSTRUIR
Cairat és del parer que la Llei del sòl ja ha tingut el seu “recorregut” i “cal canviar-ne la filosofia perquè sigui una llei que vagi encaminada cap a un urbanisme més sostenible. Per tant, pot ser que arribem al punt d’haver d’allargar aquests sis mesos la suspensió de llicències per poder incloure algunes de les qüestions que es puguin modificar en la Llei del sòl”.