REPORTATGE

Estratègia contra la massificació

El comú de Sant Julià vol intensificar la col·laboració amb els pobles veïns del sud en àmbits com la regulació de l’accés rodat i la ramaderia i el turisme sostenibles.

Vista del Camp de Claror.

Vista del Camp de Claror.Fernando Galindo

Víctor González
Publicat per
Sant Julià de Lòria

Creat:

Actualitzat:

Fa uns mesos el comú de Sant Julià de Lòria i els ajuntaments que limiten amb la parròquia van iniciar un treball conjunt per regular l’accés a la muntanya. En aquestes trobades, fetes en el marc d’una comissió coordinada pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, les parts han començat a elaborar una estratègia per protegir i preservar l’entorn natural. Ara volen anar més enllà.

Segons va explicar al Diari el cònsol major lauredià, Cerni Cairat, ja no es tracta només de limitar l’entrada de vehicles en certes zones. Cal anar més enllà: “Volem avançar cap a un model de desenvolupament sostenible, amb projectes conjunts en els àmbits de la ramaderia i el turisme. Hi ha moltes possibilitats de col·laboració i cooperació amb els pobles veïns”.

“Volem avançar cap a un model de desenvolupament sostenible”
Cerni Cairat, Cònsol major
 

El motiu que va propiciar les primeres reunions transfrontereres va ser la voluntat de resoldre un problema estès en molts pobles de l’Alt Urgell i, en general, de tot el Pirineu: l’elevada presència de vehicles a les muntanyes. Concretament, de cotxes 4x4, motocicletes d’enduro i trial i quads. Aquests grups sovint estan organitzats per empreses especialitzades. Segons recollia recentment el diari Segre en un reportatge, els nuclis més afectats del nostre entorn són poblacions frontereres com Arcavell, Bascaran, Castellnou de Carcolze, Aristot i el Pont de Bar. Amb menor mesura, també s’ha detectat una forta afluència d’aquesta mena de vehicles al municipi d’Alàs i Cerc.

“Hi ha moltes possibilitats de col·laboració i cooperació amb els pobles veïns”
Cerni Cairat, Cònsol major

Alguns pobles han aprovat ordenances per limitar el pas de vehicles per les pistes forestals. Els nuclis de Lles i Aransa, a la Cerdanya, ja ho van fer l’estiu passat, fet que va provocar un increment de totterrenys, motos i quads en tots aquests municipis de l’Alt Urgell. Ajuntaments com les Valls de Valira, Estamariu i el Pont de Bar impulsen una regulació conjunta dels seus accesos a la muntanya.

En les reunions també participa el comú de Sant Julià. La corporació disposa d’una normativa general per regular l’accés rodat i motoritzat a l’entorn natural des de l’agost del 2020. Fins aleshores aquesta qüestió no estava reglamentada. Entre altres coses, l’ordinació limitava la circulació motoritzada pels camins inferiors a 2,5 metres d’amplada a grups de com a màxim quatre motos de trial. També establia que, en el sector de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres, els vehicles de més de dues rodes només podien circular des del segon diumenge del mes de maig fins al primer diumenge de desembre.

El desembre del 2022 el comú va crear una nova taxa de 25 euros per persona i dia per accedir amb vehicles motoritzats a les zones protegides. Només l’havien de pagar els estrangers, ja que els ciutadans amb residència al Principat podien obtenir un permís per cinc euros anuals.

L’estiu de l’any passat la corporació va prohibir la circulació per tots els camins de la parròquia –no només pels espais protegits– als vehicles amb matrícula estrangera o llogats. Al desembre va apujar la quota que han de pagar els residents a 35 euros anuals.

tracking