REPORTATGE
Recordant les ‘bruixes’
Sant Julià acull les quartes Jornades de bruixeria, que van arrencar ahir amb la primera de les dues conferències que tindran lloc aquesta setmana.
L’historiador Carlos Garcés, a les quartes Jornades de bruixeria.
El bloc acadèmic de les quartes Jornades de bruixeria de Sant Julià de Lòria va arrencar ahir amb la primera de les dues conferències que tindran lloc durant aquesta setmana. L’historiador Carlos Garcés va impartir el col·loqui Aragón tierra de brujas. Cazas de mujeres en el condado de Aranda, en la qual va fet un diagnòstic de les dones que van ser acusades de bruixes en aquella regió espanyola. De fet, el que va succeir en aquella zona té molta relació amb el que va passar a Andorra i a tot el Pirineu, ja que en aquesta serralada muntanyosa va ser un dels “llocs on es va tipificar per primera vegada la bruixeria com a demoníaca i secta d’adoradors del diable en el segle XV, i que va desencadenar amb les caceres de bruixes”, va relatar Garcés.
La persecució de les dones per bruixeria entre l’edat mitjana i l’edat moderna a Europa va provocar la mort “d’unes 60.000 persones, segons estimen els historiadors en el conjunt d’Europa”, va assenyalar el conferenciant. “A Andorra la persecució va ser molt dura i també ho va ser a l’Aragó, tenim documentades aproximadament 150 dones ajusticiades per bruixeria davant només d’un cas d’home”, va manifestar Garcés.
L’expert en història també va esmentar que a Andorra i l’Aragó els uneix la figura del dimoni del boc de Biterna, una figura misteriosa mitjançant la qual es tenia la creença que el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes. “Els historiadors encara no han pogut determinar clarament què és això de Biterna, sigui el que sigui, és un topònim utilitzat en el conjunt del Pirineu, tant a Catalunya com a Andorra, l’Aragó i a la banda francesa”, va comentar Garcés. El conferenciant va detallar que es perseguia les dones perquè hi havia la creença que “hi havia persones que per mitjans ocults eren capaces de fer el mal, com causar malalties i morts”.
Avui tindrà lloc la segona conferència, que porta per títol Marques contra el mal: el llenguatge ocult de la pedra a la llar pirinenca, de l’arquitecte Gerard Romeu. D’altra banda, demà s’emetrà el curtmetratge Decían que era bruja, de Judith Prat. Tal com va esmentar la cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao, l’objectiu de les jornades és reflexionar sobre aquesta situació històrica que va tenir lloc durant molts segles.