Exposició per fer reflexionar la societat sobre la mobilitat a Andorra

El BiciLab va presentar ahir a la tarda la nova exposició temporal Ciutats a escala humana, en què es mostra l’evolució de la història de la mobilitat, així com l’impacte de l’arribada dels cotxes i l’exemple d’algunes ciutats mundials que han aconseguit una circulació eficient amb transports menys massius i més compartits, com el metro, el tren o, inclús, el patinet o la bici compartida. De fet, aquesta és una de les línies de treball del comú d’Andorra la Vella, que, tot i que va mencionar que ja ha començat a treballar per delimitar les zones per on podrà passar el transport segregat, prioritza poder treballar en el carril bici. “Hem d’intentar fer un pla de mobilitat que, amb el carril bici, la gent no pugui passar, sinó que, realment, els individus puguin gaudir d’un carril bici segur, còmode i adaptat a tota la gent”, va afirmar el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González.

“L’exposició és un punt d’inflexió, sabem que el BiciLab és l’ambaixada de la bici, però, en l’àmbit de la mobilitat, és molt ambiciosa, ja que convida a la reflexió amb exemples”, va mencionar González. Ciutats a escala humana presenta una visió sobre l’evolució de les ciutats per adaptar-se als automòbils i a l’ús del transport sostenible. “Es vol aconseguir crear una reflexió sobre per què les ciutats han arribat a ser com són avui en dia, perquè no sempre van ser així”, va relatar el responsable del BiciLab, Edu Tarrés. A principi del segle XX, la mobilitat va canviar radicalment a causa d’un nou actor, el cotxe Ford T, que va ser llançat del 1908 al 1927, sent el model més econòmic i més venut a l’època. És a partir d’aquí que la mobilitat va fer un gir de 180 graus per convertir-se en el que és ara. Un dels països amb més vehicles per càpita al món és, precisament, Andorra.

Just per aquest motiu, l’exposició té la voluntat de poder pensar com el país està en un sistema que pot acabar canviant per tenir un model més agradable amb la societat, com és el cas de ciutats com Copenhaguen o Zúric. “A Zúric, per exemple, s’ha regulat la mobilitat mitjançant impostos. És a dir, si es vol comprar un cotxe hi ha un percentatge afegit, de la mateixa manera que es fa per aconseguir la llicència de conducció”, va revelar. Cal remarcar que al Principat es realitzen de mitjana uns 220.000 desplaçaments diaris amb vehicle particular, dels quals 116.000 només són dels residents.