“Hem planificat perquè es construeixi amb seny”

Esgota les darreres setmanes com a cònsol major després de decidir que no optaria a la reelecció. Transcorreguts vuit anys com a ministre de Turisme i quatre com a cònsol, creu que ha arribat el moment de fer un pas al costat pel desgast i el desig d’encarar nous projectes professionals, però també perquè “la política ha de ser un moment de la teva vida, més o menys llarg, però penso que s’ha de deixar pas a noves persones, a noves generacions”.

Com a ministre, van marcar la seva etapa decisions com la del Cirque...

Em recordaran de ministre pel Cirque i de cònsol, pel pont tibetà [riu].

Li anava a demanar això, com a cònsol què creu que marcarà aquesta etapa.

Crec que hem encarrilat molts projectes que perduraran molts anys. El pont tibetà és un atractiu, però també marca una mica el futur no de la parròquia, si no del país, de cap on ha d’anar el turisme. El canvi climàtic, espero que més tard que d’hora, afectarà el negoci de la neu i si volem continuar tenint el mateix PIB o la mateixa facturació durant tot l’any és indiscutible que encara hem de créixer més a l’estiu. Si volem equilibrar el negoci turístic de tot l’any, hem de generar atractius la resta de l’any, també a la tardor i la primavera.

Finalitza mandat anunciant la compra d’una parcel·la que ha de permetre construir equipaments. Habitatge públic també?

A Canillo crec que encara el problema de l’habitatge no és tan greu com en d’altres parròquies, sobretot ho podem veure pel creixement poblacional que hem tingut; hi vivien 4.000 persones el 2017, ara n’hi viuen gairebé 6.000, amb un creixement el darrer any d’un 20%, que és una cosa excepcional i que espero que no sigui tan accentuada els propers anys. Això vol dir que s’han trobat pisos a Canillo, siguin pisos que estaven buits, o que ocupaven els temporers a l’hivern o eventualment podrien ser segones residències que ara s’han llogat. Ara bé, segurament això s’esgota i potser sí que arribarà el moment de pensar en habitatge a lloguer moderat. La fórmula publicoprivada sembla que és bona, a Andorra la Vella no hi ha hagut interès, però s’ha de tornar a intentar.

I els temporers?

A Canillo el problema el tenim amb el temporer. Ensisa més EMAP són 1.200 temporers, tot i que no tots són de fora. La meitat els allotgem Ensisa i EMAP en hotels a Encamp, a la Massana, també en apartahotels, lloguem pisos turístics. Un 60% de la plantilla repeteix i també tenen els seus contactes. Pel que m’arriba de l’estació per aquest any, ens en sortirem, però ens alerten que cada vegada es complica més i l’allotjament per temporers s’haurà de posar sobre la taula.

Li preguntava també perquè el cap de Govern ha expressat que trobava a faltar més col·laboració per part dels comuns.

En som conscients, però en l’habitatge cada parròquia té la seva especificitat i no s’assembla gens el mercat immobiliari de Canillo amb el d’Andorra la Vella o Sant Julià. Però sí que és cert que potser arribem al final d’aquest període i ara tocar pensar en solucions com les que es pensen en d’altres parròquies si la població continua creixent.

També han impulsat la revisió del pla urbanístic.

Abans parlava dels projectes importants, està clar que l’altre ha estat el pla d’urbanisme, amb un avenç molt important en intentar ordenar la planificació urbanística, en definir dins de les urbanitzables zones amb menys densitat de construcció, d’edificabilitat, i en les zones més properes a l’entorn urbà, més intensitat de construcció. Amb una reducció del 57% de l’edificabilitat en sòl urbanitzable que és el 75 o 80% del sòl que queda encara per construir a la parròquia de Canillo. Hem fet una gran feina de planificació perquè es construeixi amb més seny.

Abans parlava del pont tibetà, i l’impacte sobre l’entorn?

Sempre que fas una activitat al medi i funciona hi ha més persones, però és el fons de la vall, puges a peu des de la carretera, que és volgut perquè podríem haver llogat parcel·les privades i fer un pàrquing i no ho hem fet per protegir el medi. I hem posat un topall màxim de 1.600 persones. A l’agost, durant quinze dies, podríem doblar-lo i no ho volem.

També han estat quatre anys amb canvis destacats en el sector de la neu.

Aquests eren molt imprevisibles a principi de mandat.

Van ser pandèmics...

Pel postcovid. El sector de la neu va patir molt, aquí vam deixar de facturar un 90%, arrossegarem anys aquest deute. Hi ha hagut ajudes amb els ERTO però no directes per les pèrdues, si que s’ha fet un esforç que ens ha permès ampliar les concessions. Però crec que això fa despertar consciències i que sigui més fàcil entendre’s, tothom veu que hem d’anar de bracet i que el nostre competidor no està dins d’Andorra.

En la reunió de poble per anunciar la compra del terreny del càmping Pla va destacar la situació financera del comú.

Vam entrar al comú amb uns 4 milions d’euros de tresoreria que és el que tens al banc per gastar, els anys de la covid ens vam mantenir i després va costar arrencar totes les inversions, hi ha un decalatge entre que ingresses i costa més gastar i portem dos anys amb una tresoreria per sobre dels 13 milions i això ens ha permès fer la compra. La recuperació ha estat positiva després de la covid i amb el creixement de la parròquia tens més ingressos de foc i lloc, d’itp...

I de construcció?

Aquests anys de màxim boom del sector de la construcció no podien entrar projectes per la revisió del POUP. S’aprova el pla d’urbanisme i com que limitem l’edificabilitat suposo que molts tenien previst uns projectes i han de tornar a fer números. Estan entrant molt pocs projectes i aquest any a nivell d’execució pressupostària d’aquesta partida estarem per sota del previst. I el pressupost no es pot basar en aquesta partida que és molt inestable i variable, el comú ha de saber construir les seves fonts d’ingressos, per exemple el pont tibetà pot ser molt estable amb els anys.