Cairat lamenta que la reforma del Prat Gran es faci amb “pressa”

El conseller de la minoria al comú de Sant Julià de Lòria Cerni Cairat lamenta la “manca de visió de futur” de la majoria en el projecte de remodelació del parc infantil del Prat Gran. El representant comunal titlla de “reduccionista” la proposta de l’equip de govern, ja que “s’ha limitat a reformar el que hi ha”.

Cairat alerta que els aparcaments d’ús públic que hi ha a la zona, el del Camp Gran i el del Prat Nou, se situen en terrenys de propietat privada, fet que no permet garantir que continuïn a disposició dels ciutadans en el futur. “D’un dia per l’altre els propietaris poden rescindir el contracte i començar a edificar. Si passés això, la parròquia perdria unes 200 places d’aparcament de cop”, apunta el conseller. És a dir, la meitat de les places que hi ha al centre del poble.

Preveient aquest escenari, el grup de Desperta Laurèdia va encarregar fa uns mesos a un despatx d’arquitectura un estudi sobre la reforma del Prat Gran. L’informe proposava dues solucions. La més econòmica, estimada en 5,4 milions d’euros, creava dues plantes d’aparcament subterrànies, aixecava la superfície de la plaça fins a l’altura de l’avinguda Verge de Canòlich, reformava la zona esportiva i la de jocs infantils i ampliava l’espai enjardinat. Cairat defensa que tirar endavant una remodelació del Prat Gran en aquesta línia permetria anticipar-se a una probable manca de places d’aparcament en el futur. “Hauríem d’avançar cap a una menor dependència del vehicle privat, però mentre no disposem d’altres mitjans de transport, el poble ccontinuï creixent cap als afores i els turistes arribin en cotxe, necessitarem aparcaments”, argumenta.

La reforma del Prat Gran que ha impulsat el comú té un cost de 400.000 euros i s’inaugurarà a mitjan novembre, si es compleixen les previsions del comú. “Em privat m’han dit que els agrada el projecte que vam presentar i que fins i tot el portarien al programa electoral. Si els agrada, per què s’han gastat ara 400.000 euros?”, es pregunta Cairat, que recalca que si guanyés les eleccions al desembre no tiraria endavant el seu projecte “per responsabilitat, per amortitzar la inversió”.