Sant Julià de Lòria

Els nous projectes immobiliaris posaran 200 pisos al mercat

Majoral és cautelós a l’hora de valorar l’impacte que tindran les promocions en construcció en el preu dels habitatges de lloguer

L'edifici en construcció a l'avinguda Rocafort.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els projectes immobiliaris ja en construcció o a punt de ser aprovats al comú permetran posar al mercat uns 200 pisos nous. Segons explica al Diari el cònsol major lauredià, Josep Majoral, actualment hi ha dues promocions en construcció –l’una a l’avinguda Rocafort, entre el parc infantil del Prat Gran i el Valira, l’altra a l’encreuament entre l’avinguda Verge de Canòlich i el carrer Baixador del Molí– i la corporació n’està tramitant quatre més en altres punts de la parròquia.

Tot i que aquests sis projectes augmentaran “significativament” l’oferta d’habitatge, Majoral es mostra cautelós a l’hora de valorar l’impacte que tindran en el mercat de lloguer. “No sé com repercutiran en els preus. No disposo de prou elements per determinar-ho”, admet el màxim representant del comú.

COMPRAVENDA, NO LLOGUER

El conseller de la minoria Cerni Cairat, per la seva banda, assenyala que les últimes sol·licituds de llicència de construcció que han entrat al comú són per a “habitatges d’alt valor destinats a la compravenda” i alerta que “en cap cas augmentaran els habitatges de lloguer a preu assequible” a curt i mitjà termini si el comú no intervé en el mercat.

Bona part d’aquests 200 pisos nous que es posaran al mercat en els propers anys corresponen a un edifici, el que s’està construint a l’avinguda Rocafort. Segons la informació a què ha tingut accés el Diari, l’edifici tindrà sis plantes, amb 46 pisos d’entre una i tres habitacions i 50 i 165 metres quadrats. En aquest cas, tots els pisos es destinaran al lloguer. A més, a part dels habitatges, hi haurà un centre comercial a la planta baixa de l’edifici, que també disposarà de dos soterranis d’aparcament.

Una de les característiques de l’edifici, segons fonts de l’empresa constructora, és l’eficiència energètica. “El sistema de producció d’aigua calenta sanitària i climatització dels habitatges es farà mitjançant aerotèrmia: el principi fonamental de l’aerotèrmia consisteix a utilitzar l’aire de l’exterior com a font gratuïta de climatització. En termes generals, es pot arribar a escalfar un habitatge en condicions normals, no extremes, mitjançant el 20% del subministrament elèctric i el 80% restant mitjançant l’aire exterior. La calefacció de l’habitatge es farà mitjançant radiadors d’aigua que emetran a baixa temperatura”, expliquen. A més, assenyalen, “cada habitatge comptarà amb un sistema de renovació d’aire que pretractarà l’aire de ventilació mitjançant un recuperador de manera que es garantirà un ambient interior sa i salubre sense la necessitat d’obrir i fer entrar aire directament a temperatura exterior”.

Els pisos també estaran equipats de leds de baix consum i els aparells extractors de les cuines permetran reaprofitar l’aire calent aspirat.

SOLUCIONS PER A LES URBANITZACIONS

“Estaria més que satisfet si al final d’aquest mandat hem avançat per resoldre els problemes en algunes urbanitzacions de la parròquia”, afirma Majoral. El cònsol major explica que d’aquí a menys de dos anys els carrers de tres urbanitzacions a les zones d’Aixirivall, Nagol i Certers podrien estar “acabats perquè s’hi pugui construir”. A l’agost de l’any passat el consell de comú va facultar a la junta de govern aprovar l’execució dels treballs d’urbanització pendents, que fins aleshores havia de passar pel consell.

ENTRE L'INTERVENCIONISME PÚBLIC I ELS INCENTIUS FISCALS

No és cap secret que la majoria i la minoria defensen polítiques d’habitatge oposades. Mentre Majoral argumenta que el millor que pot fer el comú en les condicions actuals és promoure la construcció amb incentius fiscals, Desperta Laurèdia és del parer que la corporació ha d’intervenir en el mercat promovent la construcció de pisos de lloguer públics a un preu assequible. Cairat, en aquest sentit, és contundent: “La capacitat financera del comú és limitada, però ha de donar resposta al problema d’accés a l’habitatge de lloguer a preu assequible. En una conjuntura com aquesta, soc partidari de prendre mesures intervencionistes, si més no a curt termini”. El cònsol major, per la seva banda, descarta la proposta que la corporació construeixi pisos socials. “No ho farem perquè el comú només disposa d’un terreny al Prat Gran, que és on volem que es faci la futura residència d’estudiants, i perquè tenim molt poca capacitat d’inversió”. El màxim representant de la corporació sosté que la bonificació del 90% de l’impost de construcció per als projectes de pisos de lloguer és una política que incentiva la construcció d’aquest tipus d’habitatges i es mostra contrari a abaixar el percentatge de cessió econòmica obligatòria, actualment en el 10%, ja que “és una de les fonts importants d’ingressos de la corporació”. Cairat tampoc és partidari de modificar el percentatge. “No és una solució si no ens permet garantir que els nous pisos de lloguer seran a un preu assequible”, afirma.

tracking