Reportatge
Ovació a Marsol... o a l'arròs?
Més de quatre-centes persones es van apropar ahir a l’aparcament de davant de l’espai Columba per degustar el plat que elabora cada any el xef Abundi Monterde. L’espera es va fer llarga i per això quan va arribar la cònsol, que serveix els plats, va esclatar el poble.
Ovació a Marsol... o a l'arròs?
L’arrossada popular de la festa major de Santa Coloma és un referent consolidat que la gent espera amb ganes. Amb massa potser perquè si estava previst començar a servir els plats cap a les 14.00, 20 minuts abans ja s’havia format una cua de més de cinquanta persones que volien rebre les primeres racions de l’arròs melós que fa el “maestro paellero” Abundi Monterde. L’espera es va fer llarga i el sol de justícia queia sobre els seus caps però tranquils, fins aquí també ha arribat aquesta nova moda de portar paraigües per tapar-se el sol. Alguns però semblaven de tan mala qualitat que estic segur que encara els provocava més calor. Les cadires instal·lades sota un fresc envelat instal·lat davant de l’espai Columba, estaven totes ocupades, fos amb persones assegudes o per bosses, motxilles o dessuadores. Tot val per garantir-se una bona cadira. La lluita era ferotge i ningú estava disposada a cedir el tresor més preuat. Fins i tot, el simple gest de demanar seure una estona en una cadira que aparentment no semblava ocupada, va desfermar les passions més assassines entre alguna de les padrines que la guardava per la seva amiga que era a la cua.
Mentrestant, les autoritats comunals encapçalades per la cònsol major, Conxita Marsol, eren a la missa i a la ballada de sardanes que precedien l’àpat. Es comenta que la mandatària va gaudir tant dels balls tradicionals que gairebé se li passa l’hora del tiberi. Tot i així, la feina és la feina i sense ella no se serveix, de manera que quan va baixar per començar a repartir els plats, va explotar una ovació tancada. “No és per mi, és per l’arròs”, reia. Dit i fet, ella, i els consellers de Promoció Turística i Recursos Humans, Mònica Codina, i d’Urbanisme i Aparcaments, Josep Antoni Cortés, es van posar les piles i vinga a repartir plats. Plats i més plats. Fins a quatre-centes racions van sortir de les dues grans paelles. En un moment com aquest és inevitable escoltar qui vol més arròs i menys tall, qui ho vol a l’inrevés, qui no vol pebrot, a qui no agraden els bolets, etc. i tothom a intentar acontentar les demandes de cadascú.
El resultat parla per si sol, ja que... en va faltar!!! Una quinzena de persones van fer cua per a res. Ni un gra d’arròs, ni mitja ala de pollastre. Res de res. Marsol va sortir a disculpar-se amb tots i cadascun d’ells, i ells, persones comprensives, van entendre que si l’any vinent volen el seu platet, caldrà començar a fer cua una mica abans. Posem a les 13.30? Amb paraigües, això sí.