La fiscalitat: el pilar invisible de la gestió patrimonial

La fiscalitat no és un element secundari de la gestió patrimonial: és un dels factors que més condiciona el rendiment real del patrimoni. Una cartera pot estar ben diversificada i formada per actius sòlids, però si no es planifica la fiscalitat, els guanys nets es redueixen i es limiten les oportunitats de creixement. En patrimonis importants, aquesta manca de planificació pot arribar a un impacte del 3% anual sobre el patrimoni en impostos que es podrien haver evitat.

La fiscalitat afecta totes les fases del patrimoni: quan es generen rendes, quan simplement es posseeix i quan s’ha de transmetre, en vida o després de la mort. Per això, convé integrar-la en cada decisió per protegir i fer créixer el capital amb coherència i continuïtat.

Dividends i interessos: les retencions, un detall que pesa  

La renda fixa estrangera sovint no té retenció en origen, però els dividends sí. Als EUA, per exemple, la retenció estàndard és del 30%, reduïble al 15% si existeix un conveni per evitar la doble imposició internacional, com és el cas d’Espanya, i es presenta el formulari W‑8BEN a l’entitat financera marcant l’apartat de tributació reduïda dels dividends. Aquesta gestió, aparentment menor, pot generar estalvis molt rellevants. En un dividend anual de 300.000 €, aplicar el conveni pot suposar 45.000 € d’estalvi anual i 450.000 € en deu anys, cosa que reforça també l’efecte de la capitalització composta.

Plusvàlues: triar bé el moment i el lot fiscal

Els guanys tributen quan es ven l’actiu, fet que permet escollir el moment òptim. A més, la normativa d’alguns països, com els EUA o Austràlia, permet utilitzar lliurement el mètode del sistema de càlcul del cost d’adquisició. En una venda d’1.000.000 € d’accions, quan s’han adquirit en diferents moments, passar del mètode de valoració del cost mitjà d’adquisició a un altre com triar entre el sistema FIFO (es venen els actius adquirits en primer lloc) o el LIFO (es venen els últims actius adquirits) pot suposar reduir el guany o augmentar les pèrdues considerablement.

Vehicles d’inversió: diferiment i regulació

Controlar un vehicle d’inversió de baixa tributació que generi rendes passives com ho són les financeres pot activar la normativa de transparència fiscal internacional, que obliga a imputar les rendes no realitzades però obtingudes pel vehicle, com poden ser una societat o un fons d’inversió. En canvi, vehicles regulats com els fons UCITS o qualsevol altre fons on no es tingui el control permetrà diferir els guanys fins al moment de la venda. També els Unit Linked, un producte financer però amb un component d’assegurança de vida, aporten flexibilitat i diferiment fiscal fins al moment del rescat, total o parcial. Així doncs, triar el vehicle adequat per a la gestió dels actius financers és tan important com seleccionar els diferents tipus d’actius.

Impostos patrimonials: tributar per tenir patrimoni

Alguns països graven la simple tinença del patrimoni amb tipus que poden arribar al 3% anual. Per optimitzar aquesta càrrega cal analitzar la normativa de la jurisdicció de residència i la dels actius, i valorar opcions com anticipar transmissions o reorganitzar la titularitat.

Successions i donacions: la planificació final del patrimoni

La transmissió del patrimoni pot tenir una fiscalitat elevada, sovint superior al 40%. Per això és clau combinar eficiència fiscal amb un element que no es pot obviar: la voluntat del causant sobre com vol que es reparteixin els seus béns. La planificació successòria pot incloure donacions en vida, desdoblaments de propietat o figures com el fideïcomís. Analitzar conjuntament la residència fiscal del transmitent, dels hereus i on estan localitzats els actius és essencial per garantir una transmissió eficient fiscalment i alhora ordenada i coherent amb els desitjos familiars.

Conclusió

La fiscalitat és un pilar central de la gestió patrimonial: millora el rendiment net, protegeix el capital i assegura una transmissió intel·ligent i fidel a la voluntat del propietari. Quan es treballa de manera planificada i natural, el patrimoni deixa d’erosionar-se i pot desplegar tot el seu potencial a llarg termini.