Capital garantit per art de màgia?

Dins de l’univers de productes que es poden invertir, dels més conservadors són els que s’anomenen productes amb capital garantit. Aquest tipus de productes permeten a l’inversor invertir en certs actius (com per exemple, índexs de borsa), per evitar assumir un risc en el capital. A diferència d’invertir directament en accions, en què podem tenir pèrdues per la caiguda de preus, en aquests productes la idea és protegir el capital de l’inversor del risc de volatilitat (moviments de preus), i posar «simplement» en risc el rendiment potencial.

Però com es garanteix el capital? Es fa per art de màgia?

El que us volem explicar avui és que, certament, un producte «capital garantit» està pensat per protegir l’inversor; no obstant això, hi ha factors que cal tenir en compte.

Posarem un exemple per entendre millor el que us volem explicar. Imaginem per un moment que tenim davant nostre dues possibles inversions, totes dues en obligacions (deute). La primera és en euros, té un venciment d’un any i paga un cupó del 3%. La segona, està denominada en euros, també té un venciment d’un any, però aquesta paga un cupó del 5%.

Quina escolliríeu? Sembla evident, oi? Sense pensar-ho dues vegades, escolliríem la segona opció, en què amb el mateix venciment ens paga un cupó més alt (del 5%). No obstant això, si afegim més informació i us diem que en la primera inversió el deute és emès pel govern alemany, i que en la segona, és emès pel govern veneçolà, probablement molts de vosaltres canviaríeu d’opinió (tenint en compte el perfil de risc creditici de l’emissor, a part de mirar simplement el rendiment).

Doncs bé, en els productes «capital garantit» passa exactament el mateix. És vital tenir en compte l’emissor, ja que el producte és «capital garantit per l’emissor», i recuperar els diners al venciment dependrà de la seva solvència. Com passa també en el deute, el rendiment del producte capital garantit pot variar segons el risc creditici de l’emissor. Així doncs, és molt important fixar-se en l’emissor del producte que ens ofereixen, i no només deixar-nos enlluernar per les paraules màgiques: «capital garantit.»

Un altre factor important que cal tenir en compte és l’horitzó temporal. Aquesta tipologia de productes està pensada per mantenir-los fins al venciment. Tot i que a la pràctica de mercat, es pot vendre el producte abans del seu venciment, la seva liquiditat és reduïda. L'única possibilitat de liquidar el producte de manera anticipada consisteix a vendre al fabricant/emissor del producte. Cal tenir en compte que aquest tipus de productes solen tenir un mercat secundari més limitat i més volatilitat de preus que els títols de deute convencionals. El seu preu varia durant la vida del producte per diferents factors: risc de crèdit de l’emissor, variació dels tipus d’interès, variació del canvi de divisa, variació del preu de subjacent, intensitat de la variació de preus anomenada volatilitat, entre altres. Per tant, el preu de venda anticipat pot ser inferior al preu d’adquisició. Per consegüent, si desfem la inversió abans del seu venciment, pot ser que no recuperem tots els diners invertits. Per tant, podem afirmar que el capital no és del tot garantit fins al seu venciment.

Així doncs, quan ens referim a aquest tipus d’inversions, en lloc d’anomenar-les «capital garantit» (per art de màgia), seria més correcte anomenar-les pel seu nom: «capital garantit per l’emissor al venciment.»