Un cec... il·luminat

Avui llegim l’evangeli del cec de naixement. És el relat de l’encontre entre la Llum i les tenebres. La Llum és Jesucrist, “llum del món”, “sol que ve del cel” (Llc 1,78).

La tenebra és la foscor. En aquest cas, la ceguesa natural: l’home que mai ha vist la llum, ni la bellesa dels colors, ni el rostre de la seva mare.

El relat és progressiu. Vegem-ne el contingut:

- Jesús passa. No per casualitat, sinó que sabia on anava i qui cercava.

- El cec estava aturat a la vora demanant almoina, per seguir malvivint.

- Jesús mira el cec. No amb mirada curiosa sinó fixant-se en ell. El mira amb els ulls del cor i se n’apiada.

- En Jesús no hi ha prejudicis. No hi veu pecat ni malfiances, contràriament a aquells que sempre imaginen culpabilitats. És una persona que fins ara no ha pogut però que acabarà donant glòria a Déu.

- Agafa fang de terra i li embetuma la cara. Algú pensaria que no era la millor medicina per a guarir un cec i l’envia a rentar-se a la piscina de Siloé.

- Siloé era un lloc privilegiat. Significa “l’enviat”. Jesús s’atribueix la missió d’enviat del Pare, per ser llum en els nostres cors.

- Rentada la cara, el cec comença a veure-hi. No fou tant l’aigua que el va curar com el Messies que és llum dels homes. El fet meravella als parents i veïns.

- Assolida la visió física, se li comencen a obrir els ulls del cor. I, de veure en Jesús un home, comença a descobrir-hi el profeta.

- En dona testimoni davant els magistrats i fariseus que l’interroguen.

- Serà insultat i exclòs de la sinagoga. Però ell se sent lliure i content.

- Quan Jesús li surt a l’encontre, s’agenolla davant seu i confessa: “Crec, Senyor”.

Llegit el relat, pensem que també nosaltres estem cridats a ser llum del món. Que les nostres vides siguin transparents.