Quaresma, una oportunitat per confiar
Què és la religió? Entre moltes altres coses, és aquest gran lligam que intentem descobrir, acceptar, conrear, assimilar i gaudir entre Déu i nosaltres. Però és això suficient? Per descomptat que no. Tractant-se de la nostra religió cristiana, no és suficient acontentar-nos a dir: Admeto i crec en Jesucrist. Donat que Jesucrist era Déu fet home, que va viure entre nosaltres, cal seguir el seu exemple i en conseqüència: viure amb Ell i com Ell.
La conversió d’una empresa, sobretot quan fa aigües, no consisteix solament en un rentat de façana o en un canvi de tècnica per tirar endavant el seu producte. El secret del seu èxit resideix en alguna cosa més fonamental: ha de ser fidel als seus principis fundacionals. Ha de tirar endavant, més enllà de la tècnica, formes i estils de la seva producció. I per cert, si vol ser combativa i competitiva, amb qualitat creixent.
En la vida cristiana pot ocórrer alguna cosa molt semblant. Podem quedar-nos en uns mínims, tan mínims, que la resultant sigui una vida light i sense cap diferència amb el que veiem o sentim pel carrer. El cristianisme no només predica i exigeix l’amor de Déu. A més a més exigeix una major justícia, i una major fraternitat entre els homes.
Sempre és més fàcil parlar simplement d’un Déu que estima molt, que no pas exigir-nos a nosaltres mateixos l’estimar com Ell ens ha estimat en la persona de Jesucrist.
Sempre resulta menys profètic presentar un rostre liquat de la fe que un color marcat pels drets humans, la pobresa o les benaurances. Què fem, llavors? La conversió sempre serà l’assignatura pendent de la qualitat de la nostra vida cristiana. O hi ha conversió o podem concloure que ens estem fent a la nostra mida una versió diferent de l’Evangeli.
Si uns cristians volen tenir la fe i la confiança que la samaritana va posar en Jesús, ho aconseguirem a través d’un coneixement cada vegada més perfecte de la persona de Jesús i així poder dir com els samaritans a la dona de l’Evangeli: “Ja no creiem pel que tu ens has explicat, sinó pel que hem vist i sabem d’Ell. Estem convençuts que Ell és el Salvador del món”.
Sant Agustí va començar a creure en Jesús quan el va conèixer de veritat. Va ser llavors quan es va adonar de la gran riquesa que durant tant de temps havia deixat de tenir en Jesús i va dir-li: “Tard et vaig conèixer, bellesa sempre antiga i sempre nova”. Ser cristians és creure, fiar-nos i confiar en Crist. Només podrem confiar en Ell en la mesura que el coneguem. Llavors, a més de conèixer-lo, l’estimarem. Només coneixent i estimant Crist més i més podrem arribar a creure i confiar en Jesús com ens demostra la samaritana. Demanem-ho al Pare amb confiança. Ell ens donarà una gran felicitat espiritual oberta a l’eternitat.
Si volem... podem.