Sembradors de Pau
Un cop empresonat Joan Baptista, Jesús comença la seva activitat apostòlica. I no ho fa a Jerusalem, al temple, on hi havia la flor i nata del judaisme, sinó a la perifèria, a Cafarnaüm, població fronterera, en territori conegut com “la Galilea dels pagans”, vora el llac de Tiberíades. Allí s’escollí els primers deixebles i, des d’allí, començà a recórrer les poblacions de la contrada, amb un missatge ben clar: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”, el mateix de Joan Baptista.
La seva anomenada s’escampà ràpidament, més encara quan, en algunes ocasions, havia guarit malalts i persones discapacitades. De manera que la gent de la comarca, de Síria, la Decàpolis..., l’anava a veure i a escoltar el que deia i, si era el cas, a fer-se guarir.
Jesús cregué arribada l’hora de fer una declaració de principis
Vista la repercussió popular de la seva persona i el seu missatge, Jesús cregué arribada l’hora de fer una declaració de principis. Amb un gest solemne, pujà a la muntanya, rodejat dels deixebles i de la multitud, s’assegué i començà a parlar explicant quin era el sentit del seu missatge. Amb veu clara, forta, sense presses, anunciava quins eren els seus preferits:
“Feliços els pobres en l’esperit... Feliços els qui ploren... Feliços els humils... Feliços els qui tenen fam i set de ser justos... Feliços els compassius... Feliços els nets de cor... Feliços els qui treballen per la pau... Feliços els perseguits pel fet de ser justos...”
Pausadament, Jesús anunciava quin era el camí que cal recórrer per arribar al Regne de Déu que ell predicava.
La reacció dels oients l’anem trobant al llarg de l’evangeli: uns escoltaren amb joia i esperança, es feren seguidors seus, es convertiren en el seu cor. Altres quedaren decebuts i revoltats, de manera que s’oposaren persistentment a Jesús i, al final, amb violència, acabaren amb ell. Una de les consignes de Jesús havia estat: “Feliços els qui posen pau”.
També avui vivim temps convulsos, on la violència sembla campar inaturable. Ens cal, també als nostres dies, ser “constructors de pau”. En el nostre cor, en els nostres ambients. Construir una fraternitat humana que permeti sembrar llavors que donin fruits d’amor i de pau.