Setmana de la Bíblia
L’octavari de pregària per la unitat dels cristians que es clou aquest diumenge dona pas a la “Setmana de la Bíblia”, del 25 al 31 de gener, arribant enguany a la seva desena edició amb el lema: Que la Paraula de Crist habiti en vosaltres (Col 3,16).
Aquesta Setmana de la Bíblia s’inicia avui amb el Diumenge de la Paraula, una jornada que el Papa Francesc va instituir l’any 2019 per ser celebrada el III Diumenge de durant l’any.
Certament que de la mateixa manera que no hem de deixar de pregar per la unitat dels cristians, malgrat que arribem al final de l’octavari de pregària, tampoc aquesta setmana ha de ser l’única que ens referim a la Bíblia perquè és present cada dia en la vida de l’Església, en les celebracions litúrgiques, en la pregària personal i comunitària, en les sessions de catequesi, etc. Però quan dediquem una setmana a una intenció de pregària o a una temàtica ens ajuda a posar-la en relleu, a aprofundir en el seu coneixement i a dedicar-hi més temps.
A les parròquies del nostre Arxiprestat Andorra, durant aquesta setmana, llegirem els comentaris que Mn. Ramon Sàrries ha preparat sobre els salms que proclamarem en les celebracions de l’Eucaristia d’aquesta setmana.
D’entre les activitats i accions previstes per aquesta Setmana de la Bíblia ahir, anticipadament, es va celebrar al Monestir de Montserrat el centenari de la publicació del primer volum de la Bíblia Gran (1926), realitzat pel Pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat. Aquest és el primer volum de tots els que posteriorment van sortir a llum i esdevingueren la base de la coneguda i popular Bíblia de Montserrat que s’edità en un sol volum el 1970, al Principat d’Andorra, per l’editorial Casal i Vall, S.A.
Aprofitem aquesta Setmana de la Bíblia per apropar-nos-hi més, per a familiaritzar-nos amb la Paraula de Déu, per a conèixer-la millor i viure-la. Així ho escrivia el P. Cassià M. Just i Riba en el pròleg de l’edició de la Bíblia de Montserrat (1970): La Sagrada Escriptura no és pas un llibre per a homes instal·lats, sinó per a homes que cerquen, que caminen. És la paraula del “Déu amagat” (cf Is, 45, 15), però que se’ns revela; és, quan la tenim al cor i de veritat, el company de ruta, sempre present, sempre a l’abast.