Asssaborir la saviesa

Vivim en un món on l’electrònica facilita al moment tota mena de dades. Sovint podem confondre el saber amb tenir informació.

El llibre del Siràcide, text d’uns 180 anys abans de Crist, que hem llegit avui a l’església, ens parla de la saviesa. La saviesa no és acumular dades. La saviesa s’assaboreix, com un pa tot just tret del forn, com un vi envellit, com una paraula justa dita en el moment oportú. Perquè la saviesa no és un concepte sinó una experiència.

La saviesa no és un concepte sinó una experiència

A la Bíblia la saviesa no és un coneixement abstracte sinó una invitació a l’encontre, a la comunió, a un coneixement que transforma. Llegim al salm 34: «Tasteu i veure que n’és de bo el Senyor».

Com s’assaboreix la saviesa?

Primer cal paciència, tranquil·litat: en l’escoltar, en una lectura que es medita, en el silenci compartit, en la vida quotidiana quan ens obrim al que ens ensenya el sofriment, l’alegria, el fracàs, l’amor. S’assaboreix quan deixem de tenir la raó i cerquem on és la veritat.

Assaborir la saviesa és també un acte d’humilitat. Perquè implica reconèixer que no tot es pot posseir, que no tot es pot controlar. La saviesa és do, és gràcia, és quelcom que es rep i es comparteix.

En el nostre món accelerat, assaborir la saviesa és un acte de resistència. És cultivar la interioritat, el discerniment, la mirada profunda. És adonar-se que hi ha més veritat en una pregunta ben feta que en moltes respostes improvisades.

El temps de Nadal és un temps propici per cercar espais a la saviesa. Un temps per parlar menys i escoltar més. A resar amb menys paraules i amb més atenció.