IX Jornada Mundial dels Pobres

L’Església celebra avui la IX Jornada Mundial dels Pobres. En el context de l’Any Jubilar, el lema escollit és: “Vós sou, Senyor, la meva esperança”, paraules del salm 71,5. Són com una pregària que surt d’un cor oprimit per greus dificultats, però que resta ferm en la fe i troba en Déu la fortalesa que necessita.

El papa Lleó XIV ens ha enviat un missatge amb motiu d’aquesta Jornada. En ell, convida a reconèixer Déu com la primera i única força per passar de les esperances passatgeres a l’esperança ferma. Davant el desig de tenir Déu com a company de camí, les riqueses materials es relativitzen.

El papa indica les responsabilitats que comporta al creient acceptar aquest missatge basat en l’esperança. N’apuntem algunes:

-Afrontar les causes estructurals de la pobresa en la nostra societat. Cal vèncer la indiferència i motivar el compromís. Estem cridats a crear nous signes d’esperança, fruit de la caritat cristiana. La presència dels pobres ens motiva a trobar noves formes de viure l’evangeli avui. Per a l’Església, els pobres no són un oportunitat de distracció, sinó els germans i germanes més estimats. Per això, la Jornada Mundial dels Pobres vol recordar-nos que els pobres han d’estar al centre de la nostra acció pastoral. No solament per la seva dimensió caritativa sinó per tot el que l’Església celebra i anuncia.

-Atendre els pobres estimula la nostra responsabilitat social derivada del gest creador de Déu que dona els béns de la terra a tots els homes. En conseqüència, cal que siguin accessibles per igual a tots els homes. Ajudar el pobre és primerament un deure de justícia abans que de caritat.

-En un altre punt, el papa convida a impulsar polítiques que combatin les antigues i noves formes de pobresa en el món. Assenyala quatre urgents necessitats de suport i ajuda als pobres: el treball, l’educació, la vivenda i la salut. Totes quatre aporten una seguretat que mai s’aconsegueix amb les armes.

-Remarcant la dimensió religiosa, assenyala que «la pobresa més greu és no conèixer Déu». És a dir, pensar que podem viure la nostra vida prescindint d’ell.

Abans d’acabar, manifesta la seva satisfacció pel creixent nombre de dones i homes d’arreu del món que cada dia més es comprometen en accions socials.

Nosaltres no en podem restar al marge.