La pregària humil
El text de l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 18, 9-14) tracta sobre la pregària. Es refereix a l’estil de pregar o, dit d’una altra manera, a l’actitud humana i espiritual que hem de tenir en el moment d’adreçar-nos a Déu. Si el diumenge passat se’ns exhortava a ser perseverants en l’oració avui se’ns insisteix a pregar des de la humilitat.
Jesús, en aquesta paràbola, contraposa dues actituds, representades pel fariseu i el publicà. El primer, segur de si mateix, es glorieja de complir tots els preceptes. En canvi, el publicà que no s’atreveix ni a aixecar els ulls reconeix la seva fragilitat i confia en la misericòrdia de Déu. Jesús conclou amb una sentència que capgira tota lògica humana: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”.
Per què Jesús desaprova la pregària del fariseu? Fixem-nos com és la seva pregària. Satisfet de la seva condició d’home just no demana res a Déu. No necessita res d’Ell. La seva pregària és un monòleg d’autocomplaença. Més aviat pensa que és Déu qui li hauria d’estar agraït per la seva fidelitat d’home observant. No és com els altres, confessa els vicis dels altres i jutja el seu comportament. Pensa que es guanyarà la salvació amb el seu propi esforç.
En canvi, el cobrador d’impostos no té res a oferir a Déu. La seva pregària és un reconeixement de la seva condició de pecador. Té necessitat de la salvació i espera ser perdonat.
Amb facilitat podem caure en l’actitud del fariseu: si sempre ens justifiquem i acusem els altres; si creiem tenir en exclusivitat la veritat i ens servim d’ella per jutjar els altres. Fins i tot acabem desitjant que les situacions canviïn, que la societat sigui més justa, més humana, més habitable, però sense haver de canviar nosaltres.
En canvi, el cobrador d’impostos es reconeix pecador davant de Déu, i per això rep el perdó. Ell en convida a mirar dins nostre, a reconèixer les pròpies limitacions i pecats, però sobretot a deixar-nos guarir per la mirada amorosa de Déu. Nosaltres potser no gosarem alçar els ulls a Déu, però el seu perdó alliberador ens fa mirar endavant amb l’esperança d’una vida renovada.