Encara hi som a temps
La paràbola del text evangèlic d’aquest diumenge (Lc 16, 19-31) versa sobre la situació de dos homes, un de ric i l’altre pobre. L’escena en la qual Jesús els situa està plena de contrastos. El ric porta una vida segons la seva condició: vesteix bé, gaudeix d’un bon menjar, celebra festes cada dia, etc. I en la situació oposada hi trobem el pobre, que viu les conseqüències de la seva realitat: passa fam, no té bona salut, etc. El primer té cinc germans i l’imaginem acompanyat en les seves festes per familiars i amistats; i el pobre està sol, només compta amb la companyia dels gossos que li llepen les úlceres.
Països rics i pobres els podem veure representats en la descripció dels dos personatges de la paràbola. Aquesta imatge també ens serviria per referir-nos a les diferències socials i econòmiques que existeixen en els països on es pot viure dignament. Després de tants segles, les desigualtats socials continuen essent-hi i podríem concloure que poca cosa hi podem fer perquè aquestes desapareguin.
Després de tants segles les desigualtats socials continuen essent-hi
En lloc de caure en la resignació, Jesús ens convida a tenir unes actituds molt concretes: empatia i solidaritat. El ric havia estat indiferent davant del sofriment d’aquell pobre que es trobava a la seva porta “esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric”. Aquest passava moltes vegades pel seu costat, entrant i sortint de casa, però ell mirava cap a una altra banda, com si Llàtzer no existís. Potser per això, el Premi Nobel de la Pau (1986) Elie Wiesel, escriptor d’origen romanès i supervivent dels camps de concentració nazis, escrivia que: “El contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència. El contrari de la vida no és la mort, sinó la indiferència”.
Jesús continua amb la paràbola referint-se al seu destí després de la mort. El pobre seu a la falda d’Abraham, al Paradís. El ric es troba lluny d’Abraham, separat per un abisme, amb la impossibilitat d’arribar-hi perquè no va ser solidari amb Llàtzer. I el temps per a l’empatia i la solidaritat ja se li ha acabat. La vida eterna té a veure amb la nostra vida de fe, amb els gestos quotidians d’amor. La possibilitat d’arribar al Regne de Déu comença ja, aquí i ara, si no som indiferents als Llàtzers del nostre món. Encara hi som a temps.