Servir Déu i les riqueses?

Camí de Jerusalem, veient la multitud que el seguia, possiblement amb finalitats i interessos diferents i fins contraposats, Jesús fa unes indicacions als seus deixebles: “Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre; si cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”.

No es tracta solament d’advertir que existeix incompatibilitat entre el servei a Déu i el culte que donem a les riqueses. El missatge a transmetre és que no podem servir Déu amb les riqueses. Déu vol ser servit en l’amor, en la gratuïtat, en la pròpia donació, en la fraternitat, en el desinterès... Totes aquestes actituds són incompatibles amb l’afany d’acumular riqueses. Qui pretén enriquir-se pensa en l’aprofitament, els càlculs egoistes, el desig insaciable que ens fa ser injustos... Actituds que no serveixen per propagar del regne de Déu.

I posa una paràbola: un administrador infidel, ambiciós, que cercava solament el seu profit personal. Es descobreix que malversava els béns, el que havia de ser un fidel servidor. I el seu objectiu, no era la fidelitat en el seu treball, sinó mirar per al seu propi benefici encara que les seves decisions fossin injustes. Hem d’entendre que l’elogi que es fa de l’administrador no ve del seu comportament ètic. Tampoc no és modèlica la seva actitud sinó l’astúcia i l’habilitat per adonar-se de la gravetat del moment i reaccionar quan encara hi és a temps.

Qui llegeix sincerament l’evangeli i accepta el missatge de Jesús intueix que se’l convida a replantejar-se el sentit darrer de la seva vida: no pot organitzar-se des d’un projecte egoista, de posseir sempre més i més, il·limitadament, d’uns béns que deixarem en aquest món. Sinó que ha d’aprendre a compartir i a ser solidari amb els necessitats, que són els béns que ens emportarem a la vida eterna.