Classe de religió? Per què? (I)
Se n’ha fet, i es fa, tanta polèmica entorn de la classe de religió, que alguns pares catòlics poden acabar arrossegant una mena de complex talment com si els haguessin arribat a fer creure que la presència de la classe de religió a l’escola és una reminiscència de temps passats i una aspiració ben atípica d’una societat democràtica. Ben al contrari: es tracta d’un dret constitucional, emparat en l’article 20.3 de la Constitució d’Andorra. Els pares tenen dret a escollir l’orientació moral i religiosa de la formació dels seus fills, i les autoritats tenen el deure de posar els mitjans perquè això es dugui a terme. Per si encara hi hagués algun dubte, només cal comprovar com l’assignatura de religió té, actualment, en la majoria dels països europeus, un tractament bastant més rellevant que el que trobem a Andorra. La classe de religió no és el mateix que la catequesi
La classe de religió no és el mateix que la catequesi
Aquesta distinció fa temps que els professionals de l’ensenyament de la classe de religió ho tenen clar. I els seus alumnes també. Són dues coses distintes, encara que, ha de quedar clar, que l’opció per una no fa innecessària l’altra. L’ensenyament religiós a l’escola pertany preferentment a un àmbit cultural, mentre que la catequesi ens introdueix en la vivència de la fe i el seguiment personal de Jesucrist. Àdhuc, amb el risc de simplificar la qüestió, podríem dir que la classe de religió i la catequesi es diferencien i s’assemblen, de forma similar a com ho fan el “conèixer” i l’“estimar”.
La classe de religió, per comprendre la cultura que hem heretat.
És necessària per entendre millor la nostra cultura i les nostres tradicions, amb profundes arrels cristianes. Com podran entendre els nostres infants i joves la pintura, la música, l’escultura, l’arquitectura, la filosofia, la història, la política, el folklore, les tradicions, si no coneix en profunditat els fonaments de la religió? I el mateix podem dir, en un àmbit més genèric, d’una comprensió mínima de les altres religions i per poder treure el cap al nostre món globalitzat on vivim.
La classe de religió, per conèixer els continguts de la fe amb rigor acadèmic, sentit crític i obertura al diàleg
Avui, molts reneguen d’una religió que no han conegut, i sobre la qual solament se’ls ha transmès determinades llegendes negres. El nivell d’ignorància en matèria religiosa ha crescut tant que, avui en dia, no podem ni hem de donar res per suposat. És necessari començar pels fonaments bàsics. Tot visitant el MNAC de Barcelona, un adolescent comentava davant el Pantocràtor de la Vall de Boí... qui és aquest home d’ulls grans? La ignorància religiosa preocupa els docents d’història de l’art i molts educadors. Els professors critiquen que els alumnes coneguin cada vegada menys els fonaments del cristianisme; denuncien que es confongui el laïcisme amb l’eliminació d’icones culturals del nostre país.