Jornada mundial dels avis i de la gent gran
Ens trobem ja a la meitat d’aquest any jubilar. Diversos grups d’arreu del món tenim la possibilitat de viure aquest Jubileu a la ciutat de Roma com a Pelegrins d’esperança. Del nostre bisbat d’Urgell ja hi han participat una bona quantitat de persones pelegrinant en grup, en família o individualment.
Durant aquest any també som convocats a unir-nos als grans esdeveniments que s’han programat a escala mundial. Demà mateix comença el Jubileu dels joves fins al dia tres d’agost. Joves d’arreu del món, també andorrans, hi aniran a compartir i a renovar la seva fe vivint aquest Jubileu que tindrà el ressò de la darrera Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Lisboa perquè el Papa Francesc els convidava a anar a Roma per viure aquesta gran experiència eclesial.
Els avis i la gent gran amb les famílies van celebrar ja el seu Jubileu. A ells faig referència ara perquè ahir celebràvem la festivitat de St. Joaquim i Sta. Anna, els padrins de Jesús i avui celebrem la Jornada Mundial dels avis i de la gent gran.
El Papa demana que sàpiguen trobar signes d’esperança
El Papa Lleó els ha enviat el seu primer missatge per a la celebració d’aquesta Jornada Mundial. Inicialment el Sant Pare fa referència a les vides d’homes i dones de la Sagrada Escriptura que en la seva edat avançada el Senyor els convida a participar en els seus designis de salvació. Ens recorda els casos d’Abraham i Sara, Abraham, Zacaries i Elisabet i Nicodem. Ens ajuda a apreciar les persones grans com a signes d’esperança perquè hi podem veure el futur en les noves generacions que els han succeït i, al mateix temps, ens conviden a mirar el futur amb esperança com ho feu Jacob atorgant la seva benedicció als seus descendents.
El Papa demana també a la gent gran que sàpiguen trobar signes d’esperança. El Jubileu ha de ser un temps d’alliberament. Per això se’ns convida a alliberar les persones grans de la solitud i l’abandonament i a treballar per un canvi que aporti estima i afecte. Per aquest motiu ell ens recorda que si no ens és possible anar a Roma en peregrinació també es pot viure i obtenir la gràcia jubilar visitant les persones grans que estan soles durant un temps adequat perquè és com si “realitzéssim una peregrinació cap a Crist present en elles”.
Sentim-nos convidats a ser signes d’esperança, sigui quina sigui la nostra edat, per fer realitat la sentència del llibre del Siràcida en el qual s’inspira el lema d’aquesta jornada: Feliç aquell que no ha perdut l’esperança (cf. Sir 14, 2).