De visita als amics de Betània

Jesús tenia uns amics -mig parents- a Betània. Sovint quan pujava a Jerusalem els passava a veure.

La seva mare li recordava de tant en tant: “Passa per Betània a veure la Marta”.

Aquell dia, però, es va trobar amb un imprevist: Llàtzer era a casa mig malalt, no es trobava gaire bé. La seva germana Marta, com sempre, va atendre i obsequiar Jesús, mentre els apòstols feien un tomb pel poble. Llàtzer i Jesús conversaven asseguts al patí, davant la casa, La germana petita, la Maria, asseguda als peus de Jesús escoltava i preguntava donant conversa.

Sovint Jesús quan pujava a Jerusalem els passava a veure

Mentrestant, la Marta, com a bona mestressa de casa, feinejava preparant el dinar per Jesús i la colla dels seus amics. De tant en tant sortia on eren Llàtzer, amb Jesús i la Maria, portava un xarop de magrana, olives, figues, uns fruits secs, intervenia en la conversa i se’n tornava a la cuina.

Veient que algun dels apòstols anava arribant a casa i que començava a fer-se tard, en un d’aquests acostaments gosà interrompre Jesús per demanar-li: “Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola... digueu-li, si us plau, que m’ajudi”.

Jesús se la mira amb un somriure de complaença a tot el seu treball, però li respon amb tot l’afecte: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa”.

Ella, recompensada amb el somriure de Jesús, se’n torna a la cuina.

Arribaren altres apòstols. Joan, jovenàs ell, s’endugué la Maria cap a la cuina a ajudar la seva germana. Tots dos van parar taula. Quan va ser l’hora, la Marta els convidà a seure i els serví l’humus, el falàfel, el gra torrat amb encenalls de corder.

Durant l’àpat la conversa fou animada, comentant els darrers esdeveniments polítics i socials: que si Herodes creixia en popularitat; que els romans semblava suavitzaven la duresa de temps enrera; el Sanedrí volia augmentar els tributs del temple a Jerusalem perquè anava malament de recursos; les expectatives que despertava la presència de Jesús... Tots hi deien la seva i a tots respectava Jesús.

Acabat el dinar, Jesús agraí novament a Marta les seves atencions, va beneir els tres germans i sortiren amb els apòstols.

A casa de Marta a Betània, aquell dia fou una festa amb la presència de Jesús i els apòstols.