Enviats de dos en dos

L’evangeli ens presenta Jesús totalment entregat a l’anunci de la Bona Nova del Regne. Avui llegim una pàgina en la qual sembla que tingui urgència a fer efectiva aquesta predicació: envia 72 dels seus deixebles, perquè vagin de dos en dos, davant seu cap a cada poblet i cada lloc on ell mateix havia d’anar. Voldria fer notar alguns dels trets diferencials d’aquest enviament:

–No van pel seu compte, sinó a preparar els camins, la pròxima visita del Senyor: “Els envià davant d’Ell.”

–Van “de dos en dos”, remarcant la necessitat de la comunió. En la predicació de l’evangeli no s’hi val a anar per lliure.

–Els assegura un treball intens –no es quedaran a l’atur– perquè “la collita és abundant i els treballadors són pocs”.

–Per això, caldrà pregar a l’amo dels sembrats “que hi enviï més treballadors”.

–Jesús adverteix els seus deixebles de la dificultat de la missió encomanda: “Mireu que us envio com anyells enmig de llops.” Les dificultats en l’evangelització, la indiferència, el menyspreu, el rebuig, no són noves, hi han estat sempre.

Aquesta pàgina de l’evangeli es fa realitat encara avui: Jesús continua enviant els seus deixebles. Ens vol alliberats de tota seguretat derivada de les riqueses o possessions materials. Aquesta austeritat és signe de la confiança que hem de tenir per damunt de tot en el Pare i no en les nostres pròpies forces, mitjans o institucions.

Jesús ens envia en comunitat, de dos en dos. Enmig de l’anonimat i la soledat que viuen tantes persones, enmig de l’individualisme que ens consumeix, ens cal ser testimonis de fraternitat i de comunió.

Un deixeble apòstol, evangelitzador, se sent enviat pel Mestre i camina recolzat en la comunitat. Enfortir aquests vincles ajuda a superar els fracassos momentanis i assegura.