Pere i Pau, columnes de l’Església
Des dels primers segles, l’Església ha recordat el dia 29 de juny els sants apòstols Pere i Pau. La litúrgia ens brinda l’oportunitat de celebrar en un mateix dia la figura d’aquests dos grans sants, fonament de l’Església.
La festa de Sant Pere i Sant Pau adreça els nostres ulls vers Roma, on es recorda la presència evangelitzadora d’aquests dos apòstols a la capital de l’imperi romà. El lloc del seu martiri i sepultura són metes de pelegrinatge per a tota la cristiandat. Especialment, en aquest any jubilar que tants creients pelegrinen a Roma.
Quin ha estat el paper de Pere i de Pau en el desenvolupament de l’Església?
El testimoni dels dos apòstols reforça la unitat
- En Pere reconeixem el pescador de Galilea arribat a les ribes del Tíber com a pescador d’homes. L’apòstol porta en el seu cor l’experiència transformadora del seu encontre amb Jesús: el seu seguiment entusiasta, el dolor de les negacions i l’alegria del perdó. I és portador de la promesa d’unitat en l’Església, confiada a la seva fe i al seu ministeri apostòlic.
- En Pau admirem el fariseu ardent, perseguidor dels cristians que, vençut per l’amor de Crist en el camí de Damasc, serà constituït en apòstol dels pagans, fundador de comunitats, per obrir l’Església a tots els pobles i races.
- Pere ens recorda la unitat de l’Església i la seva connexió amb els orígens de la predicació de Jesús a Galilea.
- Pau ens recorda la universalitat de la missió evangelitzadora.
En el testimoni comú dels dos apòstols es reforça la unitat i la universalitat de l’Església.
La celebració de la solemnitat de sant Pere i sant Pau ens recorda que estem fonamentats sobre la fe dels apòstols. Ells, fidels a la missió rebuda, anunciaren l’Evangeli a tots els pobles. Ells comunicaren la Bona Nova als nous creients. Ha transcorregut el temps, però la seva fe d’aleshores és la nostra dada.