Comprar o compartir?
En la celebració de la Solemnitat del Corpus Christi (del Santíssim Cos i Sang de Crist) enguany tenim com a text evangèlic, en la litúrgia dominical, el relat de la multiplicació dels pans i els peixos (Lc 9, 11b-17).
Els altres dos cicles litúrgics, per a la solemnitat d’avui, recullen un fragment de l’anomenat discurs de Jesús com a pa de vida (Jn 6, 51-58) i el relat de la institució de l’Eucaristia (Mc 14,12-16.22-26). Aquests darrers dos textos són fonamentals per referir-nos a l’Eucaristia i poder-ne explicar el seu significat. En canvi, el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos no descriu explícitament el relat de l’Eucaristia, però s’hi refereix plenament en utilitzar els mateixos verbs que en el relat eucarístic: “prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent” (Lc 9, 16).
Si cadascú comparteix allò que té esdevé una peça clau
El miracle de la multiplicació dels pans i els peixos devia impactar profundament en els dotze i en els seguidors de Jesús. Tinguem present que és l’únic miracle de Jesús narrat pels quatre evangelistes. Potser no va ser el mateix dia perquè els dotze estaven prou enfeinats i impressionats però, en el fons, es devien preguntar quin era l’ensenyament que el seu Mestre els volia transmetre?
El primer que van aprendre és que no es podien desentendre de les necessitats de les persones. El problema que se’ls presentava era realment desproporcionat (alimentar cinc mil persones) respecte als recursos que tenien (cinc pans i dos peixos). Però Jesús els implicà en atendre aquella multitud: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”. La primera resposta dels Dotze incloïa una sorpresa: havien de comprar menjar per a tanta gent? Però la resposta de Jesús comporta un altre ensenyament: compartir. Jesús pren la iniciativa i els fa compartir allò que tenen: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”. La solució, per a Jesús, no consisteix a comprar, a adquirir els aliments per part dels dotze o de la mateixa multitud, sinó a compartir, a donar allò que tenen encara que sigui insignificant.
Càritas andorrana celebrava ahir a Meritxell una trobada amb els voluntaris, treballadors, socis, col·laboradors de Càritas, etc. Una trobada sota el lema: “Tots som una peça clau. Junts som Càritas”. No oblidem allò que els dotze van aprendre, si cadascú comparteix allò que té esdevé una peça clau i sumant el poc que tenim s’acaba multiplicant en bé dels més necessitats.